Guerrers de llum?? I què en fem de la foscor?


“…Conecta con tu yo superior…
Para despojarnos de lo que no somos…
Llenar de luz nuestra oscuridad…
Al servicio de la luz…
Bajemos el Cielo a la Tierra…
Despertad del sueño colectivo…
Despertad Guerreros de Luz…
Un nuevo mundo esta surgiendo…”

Per fer-te més fluida la lectura, et recomano aquesta cançó que és la que sona ara que t’escric. L’àudio següent ja porta la seva “pròpia” música, ben natural.

La veritat que he anat escrivint aquesta introducció al que vaig gravar i m’anaven venint més significats plens d’imatges que et vull compartir amb aquestes paraules que llegiràs per situar-te una mica del que escoltaràs. Potser ara que és estiu tens més temps per dedicar-te i podem tenir una conversa tot seient a una bancada davant un paisatge, llegint i escoltant…

Aquest és el primer àudio de tres que vaig gravar fa exactament una setmana, assegut, gaudint descansant i del paisatge. Vaig gravar tres àudios amb el primer que és el que escoltaràs. Els següents parlen del pare/Masculinitat, i l’altre, mare/Feminitat, fins on se m’ha mostrat la meva feminitat.
En tots tres podràs trobar un mirall amb coses que segur t’ajudaran i acompanyaran a entendre el que fa que en tu estigui passant el que està passant, en forma de patiment o desgana. Simple, t’ho ben asseguro.

Va som-hi… Comencem.

Davant el vídeo que has vist dels Guerrers, què se’t desperta davant les afirmacions que he transcrit?
Et ressonen? T’hi identifiques? Et causen rebuig i crítica? Un altra bolada? Missatges del moviment new age?? “Patranyes”?

Més enllà de la forma, el contingut és el que hem de poder mirar, el missatge, que hi ha darrere tot allò que passa. Amb la part 2 que volta al youtube es pot reconèixer millor, per mi, la seva intenció, gràcies a les afirmacions que s’hi fan i que pertanyen perfectament al meu dia dia.

Vull aprofitar aquest àudio per compartir-te també el que vaig reflexionar un cop vist… A través del que llegiràs vull mostrar-te com podem estar igualment perduts sent uns autèntics Sants tot vivint una vida virtuosa i a la vegada, si no se n’és conscient des d’aquesta presència, estarem també dins una ment que imagina més enllà de l’únic present que pot existir per tots, b, on hi ha la vertadera Llum, que és Consciència; la Veritat, i la Vida.

I a l’àudio trobaràs també moltes explicacions que et seran eines per encaminar-te, si així ho tries, a aquest viure més enllà de la ment, és a dir, que la ment no estigui fent de filtre amb tot i cada una de les coses que l’inconscient projecte damunt la pantalla del casco/ment que tothom té, davant el que la persona li toca viure.

És a dir, entre el paisatge que podries estar contemplant, hi ha un bel que és plenament visible quan saps on mirar, i és aquest bel precisament el que et fa de filtre. Per tant, el que estàs veient porta com si fos una “capa” d’informació que li estàs afegint tu al que estàs veient, projectes sense encara poder-hi fer res, el que tu ets, referent a allò que fa que distorsioni la vivència en tu d’aquell present. En una frase més simple i profunda a la vegada, el passat condiciona el meu present que sembra llavors que seran el meu futur, per tant la roda no s’atura, constantment m’estan passant les mateixes coses.

Tu ben asseguro que és 1000 vegades més difícil explicar-ho que fer-ho.

Tot i que…, mira, imaginat la teva mare o pare… el veus mentrestant em llegeixes? Si no, fixa la mirada a un punt davant teu i imaginat un dels dos, o la filla, parella, és igual qui sigui.
Ara adona’t que la teva mirada interna està focalitzada amb la imatge que pots veure dins el teu cap però que si t’hi fixes, és davant teu, com si fos el teló que separa dels actors dels espectadors (bona metàfora del que ens passa a tots!). En contres de ser una tela és la nostra pantalla mental.

Seguim, va mira’t altre cop la persona que t’has imaginat amb més o menys destresa, darrere podràs veure que hi ha el que estaves mirant, sí? M’has seguit?
L’Inconscient no entén de veritat o ficció, per tant, quan jo estic imaginant, estic “re-creant“, projectant i veient a aquesta pantalla mental que puc ja reconèixer davant i per tant tinc l’oportunitat de fer-hi més coses que abans, per exemple no deixar que les emocions que acompanyen sovint les imatges del que imaginem s’activin del tot per estar més serena i serè davant la situació que estigui vivint.

Més que el que diu, des de quin lloc ho diu és el que hauria d’interessar. La intenció que hi ha darrere només la sap qui ha fet aquest vídeo amb una música èpica de fons. I la intenció sempre és la part més important perquè qualsevol missatge tingui la força que necessita per donar els fruits que predica.

Massa sovint es parla de la llum en contraposició a la foscor. I no poden anar separades des d’aquesta mirada conscient no-dual que és el vertader Amor que no separa. Omplir de consciència aquesta part inconscient que ens determina la nostra vivència, això és per mi il·luminar aquesta “foscor”, el que molts dibuixen i pinten i anomenen “infern“, simplement les parts d’aquest inconscient que encara neguem, sense saber-ho.

La meva intenció seria la que et comento. Ja no veig separació entre llum i foscor, només una falta de Consciència que ens fa fer uns actes o uns altres. Com més desamor hi ha hagut a la infància, més desamor sembraré a l’adultesa, dins i fora.

Gràcies a aquest vídeo que vaig rebre que em va venir de parlar sobre la intenció, la llum i la foscor, el blanc i el negre, és a dir, una cosa contraposada a una altra que sovint en els missatges com el vídeo ens trobem. I com no, a la vida mateixa, entre uns i altres a tot i arreu! Desitjo que les eines que hi trobaràs t’acompanyaran a poder mirar-t’ho d’una altre manera que en podràs treure molts profits.

L’Amor que cada vegada visc més en mi, no té res a veure en anar contra res ni ningú, i també sabem de sobres que aquest amor incondicional, sense condicions, està basat més en els límits i el respecte que en res més. Però acceptant que en el fons només és una falta d’amor quan hi ha algú que va en contra alguna altra cosa, encara que sigui, llum o foscor.

Però entendre no vol pas dir justificar.

Per tant, quan sóc un Guerrer de Llum anant en contra els que crec que estan a la foscor, no sóc res més que un ego de guant blanc que viu dins un “caparrot” creient-se que té la veritat d’alguna cosa. I normalment, aquestes persones tenen dins un gran patiment i falta d’amor que ho “maquillen” potenciant uns discursos fantasiosos basats en la creença que el canvi vindrà de fora, per exemple.

Aquest nou món des de la mirada de la Psicologia Conscient seria un món on les persones s’han pogut mirar la part que més por fa de mirar, dins un mateix/a, la pròpia foscor i ombra, aquest infern que parlàvem.

Només acceptant allò que rebutgem dins i després ens trobem a fora, podrem realment connectar amb aquest “Jo superior” com diuen, és a dir, un ésser humà lliure vivint la vida ben “despert“, és a dir, Conscient i Present.

Per internet llegia encertadament:
La religió és per aquelles persones que tenen por de l’infern.
L’espiritualitat (“Conscient”, hi afegeixo), és per aquelles persones que vénen precisament de l’infern.

I l’infern, confirmat per la majoria de persones que pateixen i que acompanyo, no és res més que aquest patiment, mental, emocional o físic, o desgana.
Acceptar el dolor i no caure en la desesperació fa que vagi aflorant en un mateix/a el que sempre ha estat allà des de la concepció, l’Amor, el “Paradís“, viure des de la llibertat, el goig i la pau, la Vida.
No cal estar a un pas de l’últim sospir com comenten els moribunds per adonar-nos que el Cel és aquí a la terra quan aprenem a ser nosaltres mateixos sense pors ni desitjos ens compliquin l’existència.

Aquí tens l’àudio, i els altres d’aquí poc. Bona escolta després de la lectura… I bons dies d’estiu…

Seguim, Sent!! Allò que ja Som! Il·luminar és viure conscientment i tant present com es pugui allò que els nostres cinc sentits poden experimentar més enllà del filtre de la ment.

Guerrers de llum.

Aquí et deixo la segona part del Vídeo que vaig trobar després de gravar l’àudio i em va donar més claus del sentit que hi havia darrere, conscient. Així no l’hauràs de cercar.
Seguim…

03. Agost 2019 per Oriol Tarrago Costa
Deixar un comentari

Sense llum, tot és veu negre.

Aquests dies parlant amb uns amics, va sorgir la frase entremig de la conversa que titula aquest àudio.
Arribant a casa, assegut al banc-llitera exterior, gaudint d’un capvespre tranquil i confortable, vaig agafar el mòbil i vaig deixar-te aquestes paraules que sentiràs.

El que fa que les persones vinguin a la consulta és en definitiva, el patiment.
El patiment a alguna cosa del passat o per un futur que mai arriba, o la insatisfacció amb tot el que es viu. Tot es veu fosc, és negre. No se’n sap encara, el sentit.
Més enllà de l’etiqueta que es posa per enumerar els signes i símptomes del que està succeint a la persona, que jo n’hi dic fum, anem més enllà, a cercar l’origen, el mateix foc.

Aquest àudio parla de Consciència, el camí més directa perquè puguin acabar-se el reguitzell de símptomes que ens fan patir. A algunes les hem etiquetat com a malalties si és molt sorollós el que passa, però en el fons símptomes.
Tothom, per fum que hi hagi, pot sortir de qualsevol forat que pugui “creure’s” estar, si hi ha la consciència desperta i present i sobretot i vital, la voluntat ferma de canviar. Costi el que costi posant el poc que es pugui a cada moment.
I és clar, també ajuda, estar acompanyat/da per persones que ho hagin passat abans i ara s’hi dediquen amb els altres. Aniràs més directa encara.

Aquest posar llum és il·luminar allò inconscient que hi ha dins nostre i que fa que la vida que vivim, tingui més a veure amb el passat que hem viscut que res més.
Posar consciència des de la presència, és viure allò que ens toca viure des dels cinc sentits i sense que el tel de la ment on l’inconscient projecte totes les imatges, que, sense que ens adonem, van tenyint aquest “Ara” amb les creences, prejudicis, dogmes, pors, desitjos…

Com més emoció o més fredor hi ha dins i al voltant nostre, més n’és l’expressió de com està actuant en aquest moment aquest inconscient. Més simplement podem afirmar que som dins el casc mental.

Som “titelles” moguts pels fils del que vam aprendre fins als 12 anys sense que vàgim poder fer-hi res. Érem immersos en un estadi de la ment on no hi havia encara el “jo” individual desenvolupat que pogués discernir el que estava passant. Solament gravava, anava aprenent, per a partir dels 12 començar a fer des d’aquí quan tot ell comença a transformar-se en tots els nivells possibles, a través d’una pubertat que obre el llum del projector individual de qui comença a deixar l’etapa de l’infant.

Ser adult és ser coherent, saber posar-se i posar límits, ser impecable i flexible davant les coses, tot des del respecte. Saber que cada cosa que succeeix i ni diem negativa, canviarà quan un mateix/a sigui capaç de canviar el 50% que hi posa perquè estigui passant.

I tot això des de saber conscientment quan s’està al present o s’està observant com la ment, les emocions i el cos estan activats perquè hi ha un aprenentatge per fer.

Aquesta és una de les fórmules, ben directa a poder experimentar el que ja hi ha dins teu, l’Amor, viure en Pau, Goig i Llibertat. Quan som capaços i capaces d’anar més enllà del “casco“, quan vivim el món sense treure ni afegir res.
Només és aprendre-ho simplement a fer un poc cada dia.

Sense llum tot es veu fosc. Sense consciència tot es veu tenyit de ment, i emocions. El llac deixa de reflectir el que hi ha.

Seguim! Bona setmana d’estiu…

Consciència desperta, Amor.

12. Juliol 2019 per Oriol Tarrago Costa
Categories: Espiritualitat | Deixar un comentari

Reflexions sobre el tremolar a la vida.

La natura viva.

Avui, 21 de juny, solstici d’estiu. Un lloc per celebrar-lo, Montserrat, privilegi pels que vivim a prop i la resta del país, clar.

Reflexions sorgides d’un present que la gravació permet que hi siguis tot escoltant-ho.

Com diu un bon amic: “El silenci no és l’absència del soroll, sinó de l’ego.”
I la veu de l’ego, són els pensaments. Quan sabem mirar més enllà del filtre dels pensaments llavors apareix el Silenci, que és present, conscient.
Natura ben viva.

El final he deixat gravant l’àudio i al cap d’una estona ha començat a ploure! Tot i que s’ha quedat en no res… i fa molta falta… Però, que bonic ha estat.

Seguim, seguim practicant aquest surfejar les ones que la vida dona, cadascú amb la seva taula, dins el mateix mar de consciència, amb l’única Tribu que existeix, la dels Éssers Humans.

Viva la natura.

22. Juny 2019 per Oriol Tarrago Costa
Deixar un comentari

Les emocions, la meva principal, la por.

Nit

Et penjo un altre àudio gravat tal com sona… desitjo que et pugui fer servei.

Aquest àudio parla de les emocions, d’una forma de mirar-les i atendre-les diferent.

Les emocions ens fan de tel, i junt amb els pensaments, fan de vidre gruixut que distorsiona literalment aquesta vivència del simple present on no hi ha patiment encara que hi hagi dolor. I si hi són, és clar, ens cal entendre el perquè hi són, oi?

Tots tenim emocions, uns les tenen ben tancades i altres massa obertes. En tots i totes hi ha una emoció que domina per damunt les altres, la meva va ser la por.

Les emocions fan perdre’ns dins una ment que justifica, jutja, compara, es queixa, espera, i el que vulguis. Ens perdem dins “submons” que pertanyen només a la nostra vivència i com interpretem el món.

Des d’on? Amb tot l’après a la infantesa, dels 12 en avall que ens fa de filtre a tot el que vivim.

Si en contres de lluitar en contra, d’amagar-les o de fugir d’elles pel que sigui, ens proposem esbrinar quina és la història que hi ha darrere i que cal ser atesa i entesa, les emocions, igual que tot símptoma, aniran aflacant cadascú al seu ritme, però sí o sí, aflacant.
És un avisador que hi ha alguna cosa que s’ha de gestionar, un cop feta la feina, deixarà de ser-hi, sentit comú, oi?

La idea de l’àudio va sorgir quan tornava de sopar el dimarts passat tot caminant els 2600 metres que em separen de la carretera amb el camí de terra que em porta a casa.
Necessitava caminar, va ser un dia ple de coses ben plenes. Era ja nit i ben fosca, va aparèixer un pensament amb una emoció que la seguia sense saber quina de les dues anava primer. Un pensament em va fer connectar amb el passat i la vivència de l’emoció que més vaig tenir present, la por.

A l’àudio t’ho explico i el que va seguir espontàniament gravant-t’ho per penjar-ho, per tu, també.

Per cert, hi ha una part que parlo d’un mestre tibetà, Namkhai Norbu i un altre que no recordava fent l’àudio, és Soygal Rimpoché, més que recomanable aquest vídeo, saviesa clara i simple directament d’aquest gran mestre! (“La cualidad más maravillosa de la mente”).

Gràcies per ser-hi de la manera que hi vulguis ser, i feliç de compartir i que et comparteixis si així ho sents.

Seguim practicant, seguim afinant l’Stradivarius.

Bon cap de setmana!!

31. Maig 2019 per Oriol Tarrago Costa
2 comentaris

Si no tenim sentit aquesta vida, quina Vida estem vivint?

Vinga que torna un àudio que vaig gravar el diumenge passat.
Com tots els altres, tal qual ha sorgit te’l passo practicant jo mateix l’autenticitat, mostrant-me tal com sóc, parlant-he espontàniament després que una idea passés pel cap. Diàlegs amb tu a través d’aquest mitjà… també porta a Roma!

Aquesta vegada t’explico una mica més que vol dir Psicologia Conscient.
Per part és un mètode, com si d’ un mapa a recórrer es tractés. Per l’altre, és una mirada, una forma de viure i veure les coses, és la que realment dona sentit i força, poder viure la vida de forma conscient tot estant present tan bé com es pot a cada moment! És una pràctica, un entrenament que no és gens feixuc quan deixes de lluitar en contra tot el que has de viure perquè és el que toca. Tothom pot, si vol.

Fa quasi trenta anys que recordo conscientment que alguna cosa va canviar literalment dins meu tot i que des de sempre m’ha atret la consciència, primer va ser religió, després espiritualitat, new age… un viatje la majoria de vegades mirant i anant cap enfora… després va arribar un treball intern a través de la psicologia, moltes tècniques i terapeutes, era la meva obsessió en el fons… i mentrestant va aparèixer les Plantes Mestres de l’Amazònia i d’aquí. I finalment la Consciència de saber que tot és casa, cordons quantes voltes.

Un viatge amb moltes parades i entrebancs, però farcida fins dalt d’aprenentatges. Com acompanyo i et comparteixo és fruit de tots i cada un d’aquests Mestres que m’he anat trobant durant tot aquest caminar i que mai faltin!!! Mestres reconeguts, mestres de bones i males arts, mestres que mai sabran que són mestres, mestres a través de llibres, la natura, …

I sí, dedico especialment a la millor Mestre acompanyada pel millor Mestre, la meva mare i el meu pare! Diumenge passat la mare va fer 80 anys! tela marinera! Que mai faltin les seves mirades! La de tots dos.

Una de les coses que més m’he adonat durant tots aquests anys, és que un cop havia tingut l’experiència viscuda apareixia un llibre o persona que m’explicava i confirmava les vivències i el coneixement viscut. És el que moltes vegades m’ha ajudat a no creurem realment raru raru de pensar i viure aquestes coses!!, jaja

Que el que escoltaràs t’acosti una mica més cap a tu i et permeti veure’t sense voler afegir ni treure res de tu mateix i mateixa. Que et mostri el món una mica més tal com és, entenent simplement que les pors no són res més que avisos que hi ha alguna cosa del passat que cal atendre i que les fantasies junt amb el desig, ens encadenen intentant omplir la motxilla que hauria d’estar plena de Pau, Goig i Llibertat, d’Amor!!

Tu Ets això! Tu ets Amor quan no et mires el món des del filtre de la ment, que el traspasses quan t’adones que hi és i on cal mirar per identificar-la!

No t’identifiquis amb els pensaments, quan ho fas, entrés en una “realitat paral·lela” que crea la teva ment afegint-ho a l’únic que és real, el present! Una capa de ment damunt el present.

Vinga que l’aixeta segueix rajant i dins l’àudio seguim des aquí!!

Sent com ets, lliure i sabent que faràs el que et peti i et vingui de gust, deixa’m també compartir-te una manera ben simple perquè gaudeixis d’una forma diferent l’escolta de l’àudio.
Agafa un seient ben còmode i si tens uns auriculars, millor! I amb els ulls tancats millor!, nada mal, oi? jajaja deixa’t portar per les paraules i el present en què van ser gravades… és ara.

Bona escolta, bon caminar cap a tu!! Per un món lliure de filtres, ocupant cadascú el lloc precís i intransferible dins aquesta Tribu de persones Conscients, Éssers, Humans i Humanes, que viuen respectuosament amb si mateixos i mateixes, i amb tot el que les envolta.

Seguim!! Abraçada d’un, dos, tres!

10. Maig 2019 per Oriol Tarrago Costa
Deixar un comentari

La bellesa feta forma.

Com anem?

Ja fa dies que em rondava aquesta idea dins el cap. I aquesta setmana caminant per un prat a Montsegur, a Occitània, vaig trobar-me amb un Dent de Lleó ben florit i obert al món.

Visca la tecnologia que ens permet accedir a espais que ens passen desapercebuts i que amb ella, podem mostrar-los.

Aquí et deixo un vídeo amb àudio i imatge que he preparat amb una frase inicial que ha inspirat la resta del que veuràs.

Som-hi a ser la millor versió de nosaltres, amb ganes d’aprendre, de totes les desafinades!

Seguim, seguim caminant, que és l’únic objectiu, recordant que podem triar sempre, el camí a caminar.

Bon cap de setmana!

“Estem perseguint la bellesa feta forma, quan la Bellesa no té forma, i, és en totes les formes.”

La bellesa feta forma.

04. Maig 2019 per Oriol Tarrago Costa
Categories: Nou paradigma de la salut, Nou paradigma de la salut, Nou paradigma de la salut, Nou paradigma de la salut, Nou paradigma de la salut | Deixar un comentari

“Ell”, jo, tu. L’Amor.

Com vas?? A punt per gaudir d’aquests dies?

Aquí un tros d’un present enmig d’aquesta setmana, Santa.

Et deixo un àudio inspirat en aquesta foto amb tot el simbolisme que aquests dies té. Símbol d’Un que va parlar clar, acceptant tots els colors i actors de l’auca.

Que allò més genuí que Ets brolli i regui la terra que trepitges. Que el que sembris sigui demà el teu fruit a assaborir. Només depèn de tu si hi haurà espines o dolçor.

Bona setmana, Santa.

18. Abril 2019 per Oriol Tarrago Costa
1 comentari

Lideratge.

“Influir en la vida de las personas es una responsabilidad que ha de enamorar. Si uno no lo disfruta (…) será complicado que se le reconozca como líder. Tampoco seguimos a personas que son destructivas o que se quejan por todo. Seguimos a personas que nos hacen sentir bien y que vemos que son coherentes con lo que dicen y hacen.”

Pilar Jericó. Publicacion de El Pais Article

Així és! I que clar el missatge trobat pel Facebook, d’un fet que sempre mou coses, el lideratge.

Quan “necessitem” liderar, encara hi ha feina a fer amb el passat.

El líder que no necessita ser-ho, és aquell que ha navegat els seus mars plens de tempestes que li ha proporcionat el millor mestratge que és el que precisament reconeixeran els altres i valoraran. 

El líder mostra el que ell ha après a través de l’experiència, que el fa viure sabent que tots fan el millor que saben.

El líder és mestre quan acompanya a què cadascú pugui treure el millor de si mateix que fa més gran i ric el grup.

Seguim aclarint la pantalla i afinant la mirada…

Aquí també et deixo un àudio amb més reflexions sobre el mateix i que ha sorgit també gràcies a fets que aquesta setmana m’he trobat davant persones que lideren grups i que només veient el que deixen darrere el seu pas, no tenen res a veure amb aquest tipus de lideratge més conscient que parlem aquí.

Són líders tòxics que només critiquen els altres, que s’emprenyen quan és trobem el mateix que sembren, que sempre fan les coses bé per ells i que és fàcil veure la manca d’humilitat extrema i la manipulació que acompanya les seves paraules i accions.

Dins hi ha un nen o una nena que no ha rebut les atencions necessàries i que encara des de l’adult, és queixa per tot i amb tots. En el fons només és un nen o nena que s’esforça per ser un adult/a i que necessita encara, l’atenció dels altres ni que sigui des del rebuig que aquesta mateixa persona genera(!!). Si només has conegut això en la teva infantesa, és el que sembraràs si no tens una consciència una mica desperta.

Sí, encara que pocs tenen els sants pebrots per voler-ho veure, l’adult repeteix amb els altres el que l’infant que era li va tocar “viure” amb el seu pare o mare….

Si ens trobem davant d’aquests tipus de personatges, el primer, adonar-se’n i vigilar que ens produeix dins, si hi ha alguna reacció, respirar profundament amb la panxa i cercar el centre sense deixar que les emocions se’ns enduguin, són miralls molt forts.
Seguidament, i des del primer moment, cal posar límits i aquesta és la tasca de qui té davant una persona tòxica, ningú està obligat a deixar-se “mal tractar” per ningú, sigui el que sigui.

I el següent pas, i costa molt si nosaltres mateixos/es tenim feina amb això, poder-nos mirar l’altre com un nen que fa tant bé com sap el que sap i enviar-li la millor de les abraçades a través d’un pensament. D’abraçades, són incapaços de rebre’n físicament, no ho dubtis.
Millor fer això que no entrar nosaltres a la crítica creient que, tot i ser la part més coherent i plena de sentit comú, ens creiem millors que ells/es. Cadascú tria ser com és i cadascú ha de saber posar els seus límits davant les agressions de tota mena.

L’amor no exclou a ningú sigui qui i com sigui. Però és ben lliure de decidir amb qui vol rodejar-se, és clar!!!

Sabeu me’n vaig a dins una Barraca de les que estem restaurant a estar en silenci a la natura com altres han fet abans i jo acompanyat. Ja tocava i que millor que dins encara la celebració d’aquest 49 anys que estar amb mi mateix i la natura.

Seguim!! Bon capde!!

Lideratges que il·luminen quan no necessiten l’aprovació dels altres

29. Març 2019 per Oriol Tarrago Costa
Deixar un comentari

Avui en faig 49!! Acaba un cicle, en comença un altre.

Ara mateix, a les 12 i 15 minuts vaig fer el meu primer alè.

Doncs sí, la vida segueix caminant dins meu i avui celebro amb tu aquest dia especial que celebro i celebrem el primer alè a aquesta Vida tan autèntica quan anem aprenent a viure-la sense estar identificats amb aquest filtre que és la ment.

Et deixo un àudio que vaig gravar abans d’ahir vivint-ho com si fos avui…

49a

Una declaració d’intencions per aquest nou cicle de set anys si miro la mirada de Rudolf Steiner a través dels Septennis, que donen sentit i explica el rerefons cada etapa que vivim cadascú caminant el que li toca.
Una mirada que posa paraules a les vivències, és a dir el “para que” de cada etapa.

És un àudio on apareix el tema dels “miralls”, l’autenticitat i sobretot la necessitat que cadascú pugui ser Far autèntic de què vol dir ser Ésser humà, masculí o femení, que viu la Vida que li toca però des d’una mirada completament diferent quan aprenem a identificar la ment que filtra la realitat deixant-la que “parli” sense agafar-nos-hi.

Siguem Fars d’aquesta Consciència que no separa entre bons ni dolents, ni per colors ni idiomes, ni cultures.
Siguem Fars del Respecte que comença en nosaltres i amb les persones que ens envolten cada dia! I és fa respectar!
Fars d’aquesta Presència que brolla quan som capaços de viure’ns des d’aquest Ésser humà que observa la vida sense deixar-se arrossegar per les emocions ni els pensaments. Només enterboleixen la vivència Real de Vida, l’única que podem experimentar tu i jo a través dels cinc sentits.

Sí, ja no dubto la majoria d’estones del meu present, només existeix aquest Ara que hi ha en aquest precís moment… entre tu, i jo, ara! I sí, si suposo ni que sigui un segon amb el que passarà d’aquí a un moment, o si penso amb el que ha passat fa un moment, si faig una d’aquestes accions, estic al cap més enllà del present, afegint o traient.

Gràcies per ser-hi, en la mesura que hi ets, des de lluny o des d’aprop formant part d’algun espai que compartim. Són ben feliç i aquesta felicitat que neix de dins que ni diem Goig!! Feliç de veure quin privilegi de persones em rodegen! Aquest és el llegat que m’enduré quan sigui el moment.

El nou món més enllà de les divisions, pors, desitjos, emocions descontrolades, aquest nou món és ara, no està enlloc més! Però cal que ens hi posem cadascú!! No vindrà ningú a salvar-nos, ni una pastilla, ni un Ésser espiritual, som nosaltres els que podem viure el Cel aquí a la Terra.
Només cal començar a fer el primer pas, i després a l’altre… I a tot arreu tens camins de com fer-ho, aquí també n’hi tens un que, comença per un mateix/A.

Seguim, seguim caminant i que la Vida digui el que hagi de dir, que ho atendrem tan bé com puguem!!

I cordons ara mentrestant escric, tinc posat una llista dels anys 80 i exactament ara sona U2, “With or Without you” . REGAL!!!!

BON CAMÍ!! Bon escolta…

22. Març 2019 per Oriol Tarrago Costa
Categories: General, General, General, General, General, General, General, Misticisme, Misticisme, Misticisme, Misticisme, Misticisme | Deixar un comentari

Jutge, poble Català, Jesús, 50%, Amor entre dos, saber-se donar plaer, Amor Conscient…

Camins plens de romaní florit… amb el capvespre que despunta.

Abans d’escoltar, vols saber d’on ve i neix?

Aquest dilluns quatre de març, després de reunió a Irehom. A casa, assegut el banc d’inèrcia. Està calent de l’encesa del dia anterior. Una estufa súper eficient feta amb fang majoritàriament, per qui no ho conegui cerqueu a internet Rocket Mass Heater, un regal tastar-la.

Seia tranquil deixant que l’escalfor del fang escalfat durant hores anés entrant dins sense posar-hi cap resistència… el cos es relaxa des del més profund.

Em ve un pensament amb una imatge, amb la sensació que ja conec, d’agafar el mòbil i encendre la gravadora. Aquí t’avanço el que et trobaràs, anunciat.

El Jutge que és un dels capitans generals d’aquests personatges que tots responen i obeeixen a l’ego dins una ment que creu ser alguna cosa o un altre. Així comença l’àudio, parlant d’aquest jutge que tots en un lloc o un altre està, ha estat, o encara el tenim per descobrir.

Aquest és el primer moment que apareix parlar del meu poble, el català i que formo part. En els que vindran ha tornat a aparèixer des de la meva particular manera, la que no separa per colors però que sap posar límits. Ja aniran venint si han de venir.

I apareix un mestre, qui sempre m’ha sigut el millor mirall on mirar-me, el que ens va mostrar coses ben simples i profundes, l’Avatar que va estar en el mateix continent que nosaltres, connectats per terra i per mar amb aquell que va caminar Galilea, Jesús. El seu missatge és l’Amor.

I torna a aparèixer un tros més de diàleg sobre el 50% de tota història com a base per voler avançar aquest camí que caminem cap a nosaltres.

I sense comptar-hi i espontani com tot el que escoltaràs, apareix el saber o no donar-se plaer a un mateix o una mateixa.
Com podré mai donar plaer a l’altre sense donar-me’l abans a mi? No serà tan autèntic com el que donaré quan gaudeixi d’autodonar-me’l a mi.

I acaba apareixent l’Amor Conscient que és el que des d’aquí el vull compartir i mostrar a través de tots aquests àudios.

Aquest Amor Conscient és una manera de viure que ho inclou tot. No pots separar-te’n, impregna tot el que fas quan et permets viure des d’aquí havent entès que és el que té n’apartava.

I l’àudio acaba tot apujant el volum de la música que m’acompanya tot gravant perquè la puguis escoltar també i viure-la.

Després d’aquest àudio en va baixar un altre de 40 minuts que segurament partiré perquè hi ha dos o més temes que poden anar separats però formant part del mateix moment i que segueix a aquest que escoltaràs ara. Ben creativa va ser aquella nit.

Que siguis tot allò que vols ser, sense necessitat de lluitar per aconseguir-ho i amb la força necessària per permetre’t fer el primer pas si no l’has fet encara.

Seguim!! Bons dies!

PD: Has vist quin romaní tant preciós? Estaven tots plenament florits mentrestant conduia!! Aquí una instantània amb el sol ponent-se, avui, que penjo aquest escrit i que he fet la foto, a Solsona, rodejat de grans i bons amics i amigues precioses celebrant una calçotada. Un regal de dia. Aquest romaní la millor manera de mostrar-t’ho i tenia ganes de que el veiguessis.

09. Març 2019 per Oriol Tarrago Costa
Categories: Àudios i vídeos, Àudios i vídeos, Àudios i vídeos, Àudios i vídeos, Àudios i vídeos, Àudios i vídeos, Àudios i vídeos, Creixement personal, Creixement personal, Creixement personal, Creixement personal, Creixement personal, Eines per tu, descobreix-te!, Eines per tu, descobreix-te!, Igualtat, Igualtat, Igualtat, Igualtat, Positiu, Positiu, Positiu, Positiu, Positiu, Positiu, Psicologia Conscient, Psicologia Conscient, Psicologia Conscient, Psicologia Conscient, Psicologia Conscient, Psicologia Conscient, Psicologia Conscient, Psicologia Conscient, Reflexions, Reflexions, Reflexions, Reflexions, Reflexions, Reflexions, Reflexions, Vida, Vida, Vida, Vida, Vida, Vida, Vida | Deixar un comentari

← Entrades antigues