Presentació 3ª edició de l’Hora del Despertador, aquest dijous 17!

Bones! Com anem?

Et deixo un vídeo,  on et convido a venir el proper dijous a la presentació del curs que faré properament. He pensat que és la millor manera que puguis tenir clar el que proposo i tot allò que té a veure amb el trajecte que farem plegats. Et servirà per decidir si sents participar.

És un curs on podràs aprendre de forma simple, directa i plena de sentit comú, eines perquè puguis començar a mirar la vida des d’un altre espai, el de l’observador. Conscient del present que és, quan no estem dins al cap ple de pensaments, emocions o dolor físic.

Des d’aquest espai, simple d’entendre, el patiment queda en un segon pla i podem començar a mirar el dolor entenent que és el que l’ha fet aflorar.
A partir d’aquí, a Viure!!

Benvingut i benvinguda si et ressona!

Seguim!🌞🌞🙏🏼🌳❤️🌳🙏🏼🌞🌞

Dijous 17, a les 19:30
Espai Annamasté.
Plaça Fius i Palà, n.1. Escala Esquerre, 3er. 2a. (Casa La Buresa) costat Plaça St Domènec de Manresa.

8BA9BF1F-6DC7-43A9-B337-0EFBDAA56AF8

Clica enllaç següent per veure vídeo.
http://www.orioltarragocosta.com/wp-content/uploads/2019/10/IMG_1401.movCE2E22FC-4BB6-4B8E-996B-EFBBF04E37F1

12. Octubre 2019 per Oriol Tarrago Costa
Deixar un comentari

Eps!! Aquesta tardor començem el tercer grup de creixement i transformació personal, vens?

L’Hora del Despertador, 3ª edició.

T’imagines que la teva vida la poguessis viure des d’aquestes tres característiques:

Pau, Goig i Llibertat.

I que solament amb simples eines fos possible viure-hi cada dia una mica més?

T’imagines que aprenguessis com trobar l’equilibri en aquelles parts que encara et desestabilitzen, i que quasi sempre van acompanyades d’emocions, o una ment plena de pensaments que no paren, o amb un cos ple de mals, o simplement, poc sents que res et faci moure?

T’imagines que realment fos possible canviar la vida que estàs vivint amb patiment o desídia?

T’imagines que poguessis dir tranquil·lament el que sents i penses en cada situació i a més sense por?

I, t’imagines que ets capaç de posar-te límits des del no judici i en conseqüència aprendre a posar-los als altres en allò que saps de sobres que n’has de posar però no com fer-ho?

T’imagines que finalment et dónes permís per fer allò que creies que mai faries?

I t’imagines que tot això fos possible sense massa esforç i que només depengués de tu?

“L’Hora del despertador” va encaminat a què trobis com fer realitat en tu tot el que has llegit, d’una forma simple i plena de sentit comú, si no poc canvien les coses.

Obtindràs mitjançant aquest curs les eines necessàries per fer el que cal fer perquè cada dia puguis anar experimentant més l’Amor que aflora quan fas la feina d’entendre el “com” és que et passa el que et passa des de la consciència.

“L’Hora del Despertador”, és un curs que consta de 12 sessions grupals on anirem aprenent a cada sessió tot allò que cal per entendre el sentit del símptoma que puguis tenir i amb ganes de canviar.

T’agradaria que la calma retornés a dins i fora teu?

T’agradaria deixar de dependre de qualsevol cosa, persona i objecte?
T’agradaria poder viure sabent que tot hi haver-hi a vegades dolor, ja no cal el patiment?

Te’ns ganes d’agafar les regnes de la teva Vida i aprofitar l’energia de la queixa per aprendre a ser-ne lliure?
Tens ganes de transformar la Vida que estàs vivint transformant-he?

Tens ganes de deixar lliure el passat un cop trobaràs el sentit del què hi va passar?
Tens ganes d’aprendre simples eines per gestionar tot el que t’està reservant el futur?
Tens ganes d’aprendre com deixar de sembrar les mateixes llavors que sols donen fruits plens de patiment?

T’ofereixo el millor de mi en cada moment. L’únic que vull que puguis veure amb els teus propis ulls, és que el teu patiment o desidia davant la vida, només és el malson que t’has cregut gràcies a que ho has vist així des d’un començament.
T’ofereixo el resum de trenta anys d’autoconeixement i indagació cap a mi mateix d’ençà que vaig preguntar-me que hi feia aquí a la terra empaitant una pastanaga. Tot un caminar cap dins i fora meu des de molts camins diferents amb molts mestres de tots els colors i formes.

T’ofereixo que descobreixis la única “casa” on sempre hi podràs estar bé, dins teu, després d’entendre el passat que ara encara pateixes, i de saber des de la confiança que el futur que ve anirà canviant perquè aprendràs a sembrar d’una altre manera.

T’ofereixo solament allò que m’ha servit i ja fa més de deu anys que va servint a les persones que s’hi posen des d’aquest camí compartit amb altres com tu que volen trobar respostes.
T’ofereixo un camí on només la Veritat des del no judici prevaldran per damunt de totes les coses que farem i et donaran el sentit que només pot néixer de dins teu, perquè tingui realment sentit per tu.

T’ofereixo des de la Psicologia Conscient un mapa ple d’eines, ben simples d’aplicar i senzilles d’aprendre, totes juntes t’ajudaran a guiar-te en els moments que et caldrà saber on anar i/o triar, dins aquest dia dia. Amb elles entendràs el perquè t’ha tocat viure el que t’ha tocat, i per l’altre, aprendre què fer en aquest present perquè doni els millors fruits al futur.

El passat amb la mirada de la psicologia i el futur des de la consciència d’aquest present únic que podem viure.

Coses pràctiques:

Adreçat a: Persones que tenen un símptoma emocional, mental o físic, més o menys invalidant i amb menys o més patiment. Persones que sense patir massa, no troben el sentit ni l’estímul a la vida.
També, si no estàs vivint sentint pau, goig i llibertat, és a dir l’Amor, trobaràs en el curs les respostes, ja veuràs.

On: A Casasaies, seu del projecte sense ànim de lucre Irehom, on visc, amb unes instal·lacions precioses per utilitzar juntament el bosc que rodeja i forma part d’aquesta vall espectacular a 15 minuts de Manresa.

Què: Ens trobarem durant 12 sessions que conformaran el mapa que et servirà un cop acabat per funcionar on vagis i que facis.

Quants: Grup de 10-15 persones com a màxim. Mirades diferents ajudant i fent-he de mirall. Trobades de dues a quatre hores depenent el nombre que siguem.

Quan: Un dia a la setmana al principi i cada quinze dies després.

Farem: Seure, caminar, estirar, silenci, parlar, ordenar, entendre, respirar conscientment, meditar en moviment… I entremig de tot això, aprendre que vol dir estar present i conscient amb tot el que ens cal per ser lliures de condicionaments.

Quin dia: El que estipulem tots i totes, entre setmana o cap de setmana.

Inversió: L’energia necessària que destinaràs per invertir en tu serà de 70 € cada sessió de 2-4 h depenent del nombre de persones.

Què necessites per poder extreure’n el profit necessari? Que et ressonin les paraules que has llegit i la voluntat de posar-t’hi fent el primer pas i després la voluntat de fer el segon, i després el tercer. Amb la confiança de saber que quan arribaràs al final, segur que et satisfarà tot l’après perquè ja n’estaràs vivint els resultats, si fas el que se’t suggereix a fer.

El mapa és molt clar i simple, ja veuràs, i seguir-lo més, encara que a vegades no sigui fàcil, però tampoc difícil!!

I no dubtis ni un sol moment, si en acabar no veus encara els resultats en tu i el teu entorn, et torno la meitat del que hi has destinat en forma de diners, aquest és el meu compromís també amb tu.

Feliç si sents formar part d’aquesta tercera edició i participar amb el grup! No dubto ni un segon que no et deixarà indiferent veure les mateixes coses que fins ara has mirat d’una manera, amb unes conseqüències ben conegudes per tu, des d’un altra angle, amb un resultats diferents, i millors, sens dubte!!

Si t’interessa, solament fes-me missatge i t’explico el que falti. I si sents que a algú li pot interessar, gràcies per fer-li arribar!

Seguim doncs, gràcies pel teu temps i content si caminem plegats aquesta edició! Abraçada per tu!!

Oriol

646 138 029
orioltarragocosta@gmail.com

19. Setembre 2019 per Oriol Tarrago Costa
Categories: Hora del Despertador. | Deixar un comentari

Mare, Feminitat Conscient. Pare, Masculinitat Conscient. 2 de 2.

I aquí la segona part d’aquest binomi, l’àudio amb la reflexió des de la feminitat que com Oriol puc viure i veure. Dins el marc de la Psicologia Conscient que ens fa de mapa sota totes les infinites possibilitats que ocorren en el món que cadascú es construeix sense saber-ho.

Parlarem sobre la mare i la feminitat intrínseca que l’acompanya, igual que el pare, de com he viscut aquests primers 12 anys de vida al costat d’ella, principalment, però també d’ell.
Sobretot, com és de determinant en nosaltres i pels possibles futurs del que ens atraurà o rebutjarem.

Aquesta Feminitat que regna dins teu des del primer dia que van engendrar-te, amb més presència si l’encarnes dins un cos de dona, més subtil si ets un home, però igualment present.

Aquest món que vivim, comença a ballar “unió” i a obrir els ulls, retornant a l’essència que cadascú És, sí, simple però ni fàcil ni molt difícil, solament permetent-nos ser allò que vulguem!
Sense por ni desig, només perquè lliurement, gaudint-ho i estant en pau amb nosaltres mateixes/os, decidim que ara, en aquest precís moment, no hi ha res més important que fer, fer el millor que cadascú sap, amb totes les eines que va adquirint pel camí, cap a la seva “alliberació”!

I del que cal ser conscient és que, això d'”alliberar-se”, no és res més que d’aquelles creences que portes sense saber-ho, d’aquells condicionaments que fan que visquis la vida des d’uns filtres. On el patiment o desgana davant les coses que et toca viure, sempre t’avisarà que encara queda feina per fer.
I recorda que de feina sempre n’hi ha, i com més avançaràs pas a pas, més fluid serà el teu caminar, doncs és clar, la motxilla cada vegada pesa menys!!

Tot renaixement crea incomoditat. Quina sort que ja hi ha persones que ho han fet abans i ens ensenyen cada vegada més clarament els senders per on transitar…

Si, així és, dins teu portes la motxilla que guarda tot el viscut, l’inconscient, on hi ha dues pedres ben grosses, les que més, el pare i la mare, perquè després tot deriva d’aquí, i és conseqüència del viscut a la infantesa amb ells, sigui el que sigui que vagi passar.
Com estiguis amb aquestes dues “pedres de la motxilla” feta de passat, és el que més et pot indicar a quin camí anar a cercar les respostes certes i directes, el patiment ens anuncia vivint-ho amb menys o més intensitat, més o menys freqüència, sigui com sigui, ho estàs vivint, poc o molt.

Si pateixes, hi ha feina a fer, i, com que tot és conseqüència del que vas creure’t ser, només cal entendre des de l’adult i adulta què ets.
Que aquells dotze anys van ser el que havien de ser, i que totes les bufetades també anaven acompanyades d’abraçades, amb més o menys intensitat.
Hi ha parts per integrar i acceptar com a viscudes i que et pertanyen també d’una manera o un altre. I també potenciar aquelles parts que t’hi reconeixes i t’ajuden a ser més tu mateixa o tu mateix. I també llençar totes aquelles parts que ja no vols pas per tu mai més.

Però, és només una part de la vida en minúscules, i si no en som conscients, res més que una pel·lícula on cadascú representa papers. Jo faig de fill, de company, de pare, d’avi. I sense saber que, el personatge em viu a mi.

Tu vius el personatge o ell et viu a tu?? Preguntava a un home.

El patiment ens condueix dins forats que creiem que mai acabaran o que és el que ens toca… NO!!!, el patiment és precisament la porta, i la clau està dins el teu cor, sense dubte!

Abraça’t més cada dia i deixa de queixar-te pel que sigui, jutjar-te, justificar-te i qualsevol acció que puguis fer a través de la ment i pensaments. I, ACTUA!! Cap més excusa!!

Només viu-te, te’n recordes??? Sí!!, quan corries darrere una papallona o dansant dins un camp de rostoll amb totes les bales que hi escalaves…
On hem deixat l’infant preciós que ens feia veure la vida amb tres dimensions i de colors. On és??

Camps segats on el infant juga lliure…

Simplement, darrere totes aquelles capes d’històries que no hem resolt, de totes les programacions que hem rebut des del millor amor que han sabut, des de tots els condicionaments…. tot això és el que et separa de poder connectar amb el teu infant… la ment amb totes les diferents capes.

Quina tragèdia oi??

Doncs, no ho és pas. Observa, anem a fer un mini exercici

Mira un objecte del teu voltant amb els ulls ben oberts i fixes al punt que mires. Ara pensa amb la teva mare o el teu pare sense deixar de mirar el punt…
Veus la imatge del pare i de la mare?… La veus davant teu??, veus que darrere també hi ha el punt que miraves??

Doncs aquí arriba el més simple de fer i veure, la teva mare està sent projectada a la pantalla de la teva ment que encara no podies veure segurament. La mare que veus dins, és la imatge que el teu inconscient evoca damunt la pantalla i tu la veus.
I també passa amb qualsevol pensament que et sorgeixi dins el cap i també qualsevol vivència que visquis. Aquesta pantalla és la que ens separa d’aquest “Ara” que els infants fins als 3 anys, sense encara saber-ho, ens mostren, el que és i com viure’s aquí, i des d’aquí!

No cal pensar en què faré al pròxim segon, només que aconsegueixi fer plenament el que faig ara, un cop l’hagi viscut, en vindrà un altre, i així amb els següents. Com menys miris la pantalla de la ment, més lliure. Com més t’hi identifiquis més t’hauràs de flexibilitzar després agraint-he que cada dia té n’adones més ràpidament que ets “dins” i pots sortir-ne.

Tornant a l’exercici d’abans, no miris la pantalla on hi veus altre cop la mare o el pare, si no fixa’t amb el punt que tens la mirada posada més enllà, i veuràs que si observes al costat, hi ha la resta de coses d’aquest únic decorat que formes part llegint aquestes línies, de l’única obra de teatre que puguem Viure mai. On cadascú fa el personatge que vol i on ningú té por ni necessita res, estant ja vivint-se des del present, on la ment ja no fa de filtre. Aquest és l’objectiu, caminar des d’aquí, amb els ulls desperts.

Aquí és on comença i acaba tot, no ho dubtis, aquí és on amb entrenament simple d’anar-hi posant atenció, sempre que li sentis posar, aniràs aprenent a “separar-te” del que estàs vivint fins llavors identificant-hi i deixant-he emportar per unes emocions que t’indiquen que allà hi ha quelcom a gestionar.

Aquest únic segon, és l’únic que podem experimentar amb els cinc sentits, només aquest, tu, i jo, i tots. Tot el que hi vulguem afegir o treure, és ment, i qui pateixi té la millor oportunitat d’adonar-se i cercar el canvi, en cadascú mateix/a assumint el 50% de responsabilitat sense culpar més a l’altre.

M’expresso des de la meva mirada que ha sigut modelada per a cada vivència que aquestes tres últimes dècades he estat vivint de la millor manera que he sabut amb el meu propi camí d’autodescoberta. Un cercle immens que retorna una i una altra vegada a un sol lloc, aquí, i ara. El camí del mig, la mirada del “tercer ull”, que és el que mira ajuntant els dos oposats conscientment des de la presència en aquest present.

Aquesta setmana passada vaig ballar-me despullat enmig d’un “viatgeintern i profund, on els vestits van deixar de tenir sentit i encara més el que podrien representar.
Masculí i femení dansant harmoniosament a través d’aquest cos, emocions i pensaments…
Feliç de mostrar-me tal com sóc a cada moment de la millor manera que puc i ser.
Una mà que s’ajunta amb l’altre tocant-se tots els dits i situant-se damunt el pit, honora aquest moment en mi, moment d’integrar els dos oposats acceptant-los, lliurement.

Sóc aquest que sóc, no puc ser res més. Gràcies per ser-hi també.

Que gaudeixis del segon àudio sobre la mare i la feminitat conscient que va junt amb l’anterior i es complementen. Feliç si t’aporta coses i enceta la reflexió dins teu! I feliç també si has llegit fins aquí…

Seguim!!

Mare, Feminitat Conscient.
Cap de Creus.

13. Setembre 2019 per Oriol Tarrago Costa
Deixar un comentari

Pare, Masculinitat Conscient. Mare, Feminitat Conscient.1 de 2.

Aquí et deixo unes reflexions des de la mirada de la Psicologia Conscient dels dos éssers que van pol·linitzar aquella flor i en va néixer un fruit ple de llavors que ets tu, em refereixo a la teva mare i el teu pare, al teu pare i la teva mare. Amb aquest post, trobaràs la del pare, i la setmana següent la de la mare.

Tots dos, en un 50% “t’han creat”, orgànicament, emocionalment i mentalment.

D’aquí va “néixer” el que en diem personalitat, exercida i mostrada per uns personatges que junts n’hi podem dir “ego” que serà com ens mostrarem més conscientment a partir dels 12 anys davant del que ens tocarà viure.
Formes de mostrar-me al món gràcies al que he après de com és aquest món a través dels meus pares, que vénen d’uns altres pares, i d’uns altres pares…

El dolor i el posterior patiment, és una de les benediccions més grosses que tenim si ho podem mirar com una oportunitat per revisar tot allò que en la meva vida ho visc des de la por o el desig. Començo a preguntar-me que puc fer amb el 50% de responsabilitat que tinc davant el que em passa, és clar, si vull apostar de viure’m cada dia més des i en l’Amor Real. No hi ha bons ni dolents, cadascú posa el seu 50% a l'”olla dels guisats”.

Gràcies a totes i cada una de les resistències que poso a segons quin tipus de coses, com també aquells desitjos que fa temps que persegueixo sense satisfer-me mai, puc adonar-me de quina part d’aquest passat està fent de filtre i fa viure’m el que visc de la manera que ho visc!

Ser-ne conscient és transcendir-ho.

Per fer-ho fàcil, la dita: “No són les circumstàncies que ens fa mal, sinó com jo visc aquestes circumstàncies!”, simple, sentit comú!

Com més resistència/confrontació/desídia hi hagi davant allò que em toca viure, més puc estar segur d’estar davant un fet inconscient que està aflorant de forma que no puc reconèixer dins la situació que visc, m’has seguit?
L’inconscient se’m mostra gràcies a l’altre i, el que m’avisa a mi que se’m dispara una història que hi he de posar atenció, és que m’activo a través d’un “MEC” (MentEmocióCos) posant resistència conscient o “passant” d’allò que està succeint. Funcionem així sense adonar-nos que som titelles del que vivim i que massa sovint només és quan peta alguna cosa que comencem a fer-nos preguntes.

Hi havia un nen i una nena que van aprendre a través d’uns pares. Van créixer i pel que fos, es van conèixer i sentir atrets. Un dia van decidir o no, tenir-te, ser finalment pare i mare, mare i pare.
Una dona i un home que ara t’ensenyen tot allò que poden i han après de la millor manera que saben. Sí, tu, jo i tothom, som el resultat d’ells dos.

Posar atenció en això tan primordial i que és la llavor de l’arbre en potència que Ets, mare i pare, fa que puguis entendre si a la teva infància fins als 12 anys aproximadament hi va poder haver o no l’Amor Conscient que parlem aquí. Sobretot, mirant una mica com ells es vivien entre ells i vivien al món, podrem veure quin tipus de filtres tenim dins sense ser-ne massa conscients, encara. T’has adonat que a mesura que creixem i més lluny volem ser d’alguna forma de ser del pare o la mare, més ens hi assemblem o, ens ho trobem davant a través d’una altre persona??

Si som conscients d’allò après del passat, sense saber-ho ni poder-hi fer res, només nosaltres decidim si volem seguir fent-ho a partir d’ara. Serà el nostre futur, demà.

Aquest àudio parla del pare i la masculinitat, va junt amb el que vindrà que reflexiona amb la mare i la feminitat, amb tota la humilitat, sabent que és la millor aproximació que puc, des de l’home que sóc. Van ser gravats junt amb l’anterior àudio assegut i contemplant la tarda preciosa que feia… Et comparteixo una manera de mirar-ho, tant des de l’Amor Conscient que puc viure ara, content si et ressona.

Se de sobres quina “mons” hi ha dins el món de les parelles i més encara davant les coses que passen a la nostra societat. No canviarà res fins que no comencem a mirar-nos des d’aquest cor que veu en l’altre a un ésser humà que està fent el millor que sap per ser més Persona cada dia, i que sap respectar-se i fer-se respectar quan algú no n’ha après encara.

Desitjo que hagi sabut ser instrument d’aquesta manera tan simple de mirar i viure la Vida Conscient mentrestant es gravava el que brollava. Desitjo que cap paraula faci moure cap emoció teva i que el que escoltaràs pugui arribar-te directa com si les paraules té les poguessis dir tu mateix/a de la forma més respectuosa.

Si vull rebre i collir abraçades, començo ara mateix a donar-me’n i donar-ne. Si, encara que ens costi i molt, si vull canvis, he de començar jo a fer-ne i després saber posar els límits com toquen, és a dir, abans que no passin tres vegades les coses.

Gràcies que cada dia et pots mirar més i més al mirall donant-he gràcies pel que Ets, sents i fas, sabent que cada dia ets un poc més lliure, que vius des del goig i sentint la pau dins, més i més sovint. Si fas això amb tu, és impossible no fer-ho amb els altres.

Com que sé que puc triar, com tothom, escullo rodejar-me de Persones Humanes Conscients, Despertes a la Vida, viscuda conjuntament, a través dels cinc sentits.

Comença un nou curs!! Quina classe et tocarà?? N’has deixat moltes pel setembre??

Seguim!!

Pare, Masculinitat Conscient.
Estany Ivars d’Urgell


30. Agost 2019 per Oriol Tarrago Costa
2 comentaris

Guerrers de llum?? I què en fem de la foscor?


“…Conecta con tu yo superior…
Para despojarnos de lo que no somos…
Llenar de luz nuestra oscuridad…
Al servicio de la luz…
Bajemos el Cielo a la Tierra…
Despertad del sueño colectivo…
Despertad Guerreros de Luz…
Un nuevo mundo esta surgiendo…”

Per fer-te més fluida la lectura, et recomano aquesta cançó que és la que sona ara que t’escric. L’àudio següent ja porta la seva “pròpia” música, ben natural.

La veritat que he anat escrivint aquesta introducció al que vaig gravar i m’anaven venint més significats plens d’imatges que et vull compartir amb aquestes paraules que llegiràs per situar-te una mica del que escoltaràs. Potser ara que és estiu tens més temps per dedicar-te i podem tenir una conversa tot seient a una bancada davant un paisatge, llegint i escoltant…

Aquest és el primer àudio de tres que vaig gravar fa exactament una setmana, assegut, gaudint descansant i del paisatge. Vaig gravar tres àudios amb el primer que és el que escoltaràs. Els següents parlen del pare/Masculinitat, i l’altre, mare/Feminitat, fins on se m’ha mostrat la meva feminitat.
En tots tres podràs trobar un mirall amb coses que segur t’ajudaran i acompanyaran a entendre el que fa que en tu estigui passant el que està passant, en forma de patiment o desgana. Simple, t’ho ben asseguro.

Va som-hi… Comencem.

Davant el vídeo que has vist dels Guerrers, què se’t desperta davant les afirmacions que he transcrit?
Et ressonen? T’hi identifiques? Et causen rebuig i crítica? Un altra bolada? Missatges del moviment new age?? “Patranyes”?

Més enllà de la forma, el contingut és el que hem de poder mirar, el missatge, que hi ha darrere tot allò que passa. Amb la part 2 que volta al youtube es pot reconèixer millor, per mi, la seva intenció, gràcies a les afirmacions que s’hi fan i que pertanyen perfectament al meu dia dia.

Vull aprofitar aquest àudio per compartir-te també el que vaig reflexionar un cop vist… A través del que llegiràs vull mostrar-te com podem estar igualment perduts sent uns autèntics Sants tot vivint una vida virtuosa i a la vegada, si no se n’és conscient des d’aquesta presència, estarem també dins una ment que imagina més enllà de l’únic present que pot existir per tots, b, on hi ha la vertadera Llum, que és Consciència; la Veritat, i la Vida.

I a l’àudio trobaràs també moltes explicacions que et seran eines per encaminar-te, si així ho tries, a aquest viure més enllà de la ment, és a dir, que la ment no estigui fent de filtre amb tot i cada una de les coses que l’inconscient projecte damunt la pantalla del casco/ment que tothom té, davant el que la persona li toca viure.

És a dir, entre el paisatge que podries estar contemplant, hi ha un bel que és plenament visible quan saps on mirar, i és aquest bel precisament el que et fa de filtre. Per tant, el que estàs veient porta com si fos una “capa” d’informació que li estàs afegint tu al que estàs veient, projectes sense encara poder-hi fer res, el que tu ets, referent a allò que fa que distorsioni la vivència en tu d’aquell present. En una frase més simple i profunda a la vegada, el passat condiciona el meu present que sembra llavors que seran el meu futur, per tant la roda no s’atura, constantment m’estan passant les mateixes coses.

Tu ben asseguro que és 1000 vegades més difícil explicar-ho que fer-ho.

Tot i que…, mira, imaginat la teva mare o pare… el veus mentrestant em llegeixes? Si no, fixa la mirada a un punt davant teu i imaginat un dels dos, o la filla, parella, és igual qui sigui.
Ara adona’t que la teva mirada interna està focalitzada amb la imatge que pots veure dins el teu cap però que si t’hi fixes, és davant teu, com si fos el teló que separa dels actors dels espectadors (bona metàfora del que ens passa a tots!). En contres de ser una tela és la nostra pantalla mental.

Seguim, va mira’t altre cop la persona que t’has imaginat amb més o menys destresa, darrere podràs veure que hi ha el que estaves mirant, sí? M’has seguit?
L’Inconscient no entén de veritat o ficció, per tant, quan jo estic imaginant, estic “re-creant“, projectant i veient a aquesta pantalla mental que puc ja reconèixer davant i per tant tinc l’oportunitat de fer-hi més coses que abans, per exemple no deixar que les emocions que acompanyen sovint les imatges del que imaginem s’activin del tot per estar més serena i serè davant la situació que estigui vivint.

Més que el que diu, des de quin lloc ho diu és el que hauria d’interessar. La intenció que hi ha darrere només la sap qui ha fet aquest vídeo amb una música èpica de fons. I la intenció sempre és la part més important perquè qualsevol missatge tingui la força que necessita per donar els fruits que predica.

Massa sovint es parla de la llum en contraposició a la foscor. I no poden anar separades des d’aquesta mirada conscient no-dual que és el vertader Amor que no separa. Omplir de consciència aquesta part inconscient que ens determina la nostra vivència, això és per mi il·luminar aquesta “foscor”, el que molts dibuixen i pinten i anomenen “infern“, simplement les parts d’aquest inconscient que encara neguem, sense saber-ho.

La meva intenció seria la que et comento. Ja no veig separació entre llum i foscor, només una falta de Consciència que ens fa fer uns actes o uns altres. Com més desamor hi ha hagut a la infància, més desamor sembraré a l’adultesa, dins i fora.

Gràcies a aquest vídeo que vaig rebre que em va venir de parlar sobre la intenció, la llum i la foscor, el blanc i el negre, és a dir, una cosa contraposada a una altra que sovint en els missatges com el vídeo ens trobem. I com no, a la vida mateixa, entre uns i altres a tot i arreu! Desitjo que les eines que hi trobaràs t’acompanyaran a poder mirar-t’ho d’una altre manera que en podràs treure molts profits.

L’Amor que cada vegada visc més en mi, no té res a veure en anar contra res ni ningú, i també sabem de sobres que aquest amor incondicional, sense condicions, està basat més en els límits i el respecte que en res més. Però acceptant que en el fons només és una falta d’amor quan hi ha algú que va en contra alguna altra cosa, encara que sigui, llum o foscor.

Però entendre no vol pas dir justificar.

Per tant, quan sóc un Guerrer de Llum anant en contra els que crec que estan a la foscor, no sóc res més que un ego de guant blanc que viu dins un “caparrot” creient-se que té la veritat d’alguna cosa. I normalment, aquestes persones tenen dins un gran patiment i falta d’amor que ho “maquillen” potenciant uns discursos fantasiosos basats en la creença que el canvi vindrà de fora, per exemple.

Aquest nou món des de la mirada de la Psicologia Conscient seria un món on les persones s’han pogut mirar la part que més por fa de mirar, dins un mateix/a, la pròpia foscor i ombra, aquest infern que parlàvem.

Només acceptant allò que rebutgem dins i després ens trobem a fora, podrem realment connectar amb aquest “Jo superior” com diuen, és a dir, un ésser humà lliure vivint la vida ben “despert“, és a dir, Conscient i Present.

Per internet llegia encertadament:
La religió és per aquelles persones que tenen por de l’infern.
L’espiritualitat (“Conscient”, hi afegeixo), és per aquelles persones que vénen precisament de l’infern.

I l’infern, confirmat per la majoria de persones que pateixen i que acompanyo, no és res més que aquest patiment, mental, emocional o físic, o desgana.
Acceptar el dolor i no caure en la desesperació fa que vagi aflorant en un mateix/a el que sempre ha estat allà des de la concepció, l’Amor, el “Paradís“, viure des de la llibertat, el goig i la pau, la Vida.
No cal estar a un pas de l’últim sospir com comenten els moribunds per adonar-nos que el Cel és aquí a la terra quan aprenem a ser nosaltres mateixos sense pors ni desitjos ens compliquin l’existència.

Aquí tens l’àudio, i els altres d’aquí poc. Bona escolta després de la lectura… I bons dies d’estiu…

Seguim, Sent!! Allò que ja Som! Il·luminar és viure conscientment i tant present com es pugui allò que els nostres cinc sentits poden experimentar més enllà del filtre de la ment.

Guerrers de llum.

Aquí et deixo la segona part del Vídeo que vaig trobar després de gravar l’àudio i em va donar més claus del sentit que hi havia darrere, conscient. Així no l’hauràs de cercar.
Seguim…

03. Agost 2019 per Oriol Tarrago Costa
Deixar un comentari

Sense llum, tot és veu negre.

Aquests dies parlant amb uns amics, va sorgir la frase entremig de la conversa que titula aquest àudio.
Arribant a casa, assegut al banc-llitera exterior, gaudint d’un capvespre tranquil i confortable, vaig agafar el mòbil i vaig deixar-te aquestes paraules que sentiràs.

El que fa que les persones vinguin a la consulta és en definitiva, el patiment.
El patiment a alguna cosa del passat o per un futur que mai arriba, o la insatisfacció amb tot el que es viu. Tot es veu fosc, és negre. No se’n sap encara, el sentit.
Més enllà de l’etiqueta que es posa per enumerar els signes i símptomes del que està succeint a la persona, que jo n’hi dic fum, anem més enllà, a cercar l’origen, el mateix foc.

Aquest àudio parla de Consciència, el camí més directa perquè puguin acabar-se el reguitzell de símptomes que ens fan patir. A algunes les hem etiquetat com a malalties si és molt sorollós el que passa, però en el fons símptomes.
Tothom, per fum que hi hagi, pot sortir de qualsevol forat que pugui “creure’s” estar, si hi ha la consciència desperta i present i sobretot i vital, la voluntat ferma de canviar. Costi el que costi posant el poc que es pugui a cada moment.
I és clar, també ajuda, estar acompanyat/da per persones que ho hagin passat abans i ara s’hi dediquen amb els altres. Aniràs més directa encara.

Aquest posar llum és il·luminar allò inconscient que hi ha dins nostre i que fa que la vida que vivim, tingui més a veure amb el passat que hem viscut que res més.
Posar consciència des de la presència, és viure allò que ens toca viure des dels cinc sentits i sense que el tel de la ment on l’inconscient projecte totes les imatges, que, sense que ens adonem, van tenyint aquest “Ara” amb les creences, prejudicis, dogmes, pors, desitjos…

Com més emoció o més fredor hi ha dins i al voltant nostre, més n’és l’expressió de com està actuant en aquest moment aquest inconscient. Més simplement podem afirmar que som dins el casc mental.

Som “titelles” moguts pels fils del que vam aprendre fins als 12 anys sense que vàgim poder fer-hi res. Érem immersos en un estadi de la ment on no hi havia encara el “jo” individual desenvolupat que pogués discernir el que estava passant. Solament gravava, anava aprenent, per a partir dels 12 començar a fer des d’aquí quan tot ell comença a transformar-se en tots els nivells possibles, a través d’una pubertat que obre el llum del projector individual de qui comença a deixar l’etapa de l’infant.

Ser adult és ser coherent, saber posar-se i posar límits, ser impecable i flexible davant les coses, tot des del respecte. Saber que cada cosa que succeeix i ni diem negativa, canviarà quan un mateix/a sigui capaç de canviar el 50% que hi posa perquè estigui passant.

I tot això des de saber conscientment quan s’està al present o s’està observant com la ment, les emocions i el cos estan activats perquè hi ha un aprenentatge per fer.

Aquesta és una de les fórmules, ben directa a poder experimentar el que ja hi ha dins teu, l’Amor, viure en Pau, Goig i Llibertat. Quan som capaços i capaces d’anar més enllà del “casco“, quan vivim el món sense treure ni afegir res.
Només és aprendre-ho simplement a fer un poc cada dia.

Sense llum tot es veu fosc. Sense consciència tot es veu tenyit de ment, i emocions. El llac deixa de reflectir el que hi ha.

Seguim! Bona setmana d’estiu…

Consciència desperta, Amor.

12. Juliol 2019 per Oriol Tarrago Costa
Categories: Espiritualitat, Espiritualitat, Igualtat, Igualtat, Igualtat | Deixar un comentari

Reflexions sobre el tremolar a la vida.

La natura viva.

Avui, 21 de juny, solstici d’estiu. Un lloc per celebrar-lo, Montserrat, privilegi pels que vivim a prop i la resta del país, clar.

Reflexions sorgides d’un present que la gravació permet que hi siguis tot escoltant-ho.

Com diu un bon amic: “El silenci no és l’absència del soroll, sinó de l’ego.”
I la veu de l’ego, són els pensaments. Quan sabem mirar més enllà del filtre dels pensaments llavors apareix el Silenci, que és present, conscient.
Natura ben viva.

El final he deixat gravant l’àudio i al cap d’una estona ha començat a ploure! Tot i que s’ha quedat en no res… i fa molta falta… Però, que bonic ha estat.

Seguim, seguim practicant aquest surfejar les ones que la vida dona, cadascú amb la seva taula, dins el mateix mar de consciència, amb l’única Tribu que existeix, la dels Éssers Humans.

Viva la natura.

22. Juny 2019 per Oriol Tarrago Costa
Deixar un comentari

Les emocions, la meva principal, la por.

Nit

Et penjo un altre àudio gravat tal com sona… desitjo que et pugui fer servei.

Aquest àudio parla de les emocions, d’una forma de mirar-les i atendre-les diferent.

Les emocions ens fan de tel, i junt amb els pensaments, fan de vidre gruixut que distorsiona literalment aquesta vivència del simple present on no hi ha patiment encara que hi hagi dolor. I si hi són, és clar, ens cal entendre el perquè hi són, oi?

Tots tenim emocions, uns les tenen ben tancades i altres massa obertes. En tots i totes hi ha una emoció que domina per damunt les altres, la meva va ser la por.

Les emocions fan perdre’ns dins una ment que justifica, jutja, compara, es queixa, espera, i el que vulguis. Ens perdem dins “submons” que pertanyen només a la nostra vivència i com interpretem el món.

Des d’on? Amb tot l’après a la infantesa, dels 12 en avall que ens fa de filtre a tot el que vivim.

Si en contres de lluitar en contra, d’amagar-les o de fugir d’elles pel que sigui, ens proposem esbrinar quina és la història que hi ha darrere i que cal ser atesa i entesa, les emocions, igual que tot símptoma, aniran aflacant cadascú al seu ritme, però sí o sí, aflacant.
És un avisador que hi ha alguna cosa que s’ha de gestionar, un cop feta la feina, deixarà de ser-hi, sentit comú, oi?

La idea de l’àudio va sorgir quan tornava de sopar el dimarts passat tot caminant els 2600 metres que em separen de la carretera amb el camí de terra que em porta a casa.
Necessitava caminar, va ser un dia ple de coses ben plenes. Era ja nit i ben fosca, va aparèixer un pensament amb una emoció que la seguia sense saber quina de les dues anava primer. Un pensament em va fer connectar amb el passat i la vivència de l’emoció que més vaig tenir present, la por.

A l’àudio t’ho explico i el que va seguir espontàniament gravant-t’ho per penjar-ho, per tu, també.

Per cert, hi ha una part que parlo d’un mestre tibetà, Namkhai Norbu i un altre que no recordava fent l’àudio, és Soygal Rimpoché, més que recomanable aquest vídeo, saviesa clara i simple directament d’aquest gran mestre! (“La cualidad más maravillosa de la mente”).

Gràcies per ser-hi de la manera que hi vulguis ser, i feliç de compartir i que et comparteixis si així ho sents.

Seguim practicant, seguim afinant l’Stradivarius.

Bon cap de setmana!!

31. Maig 2019 per Oriol Tarrago Costa
2 comentaris

Si no tenim sentit aquesta vida, quina Vida estem vivint?

Vinga que torna un àudio que vaig gravar el diumenge passat.
Com tots els altres, tal qual ha sorgit te’l passo practicant jo mateix l’autenticitat, mostrant-me tal com sóc, parlant-he espontàniament després que una idea passés pel cap. Diàlegs amb tu a través d’aquest mitjà… també porta a Roma!

Aquesta vegada t’explico una mica més que vol dir Psicologia Conscient.
Per part és un mètode, com si d’ un mapa a recórrer es tractés. Per l’altre, és una mirada, una forma de viure i veure les coses, és la que realment dona sentit i força, poder viure la vida de forma conscient tot estant present tan bé com es pot a cada moment! És una pràctica, un entrenament que no és gens feixuc quan deixes de lluitar en contra tot el que has de viure perquè és el que toca. Tothom pot, si vol.

Fa quasi trenta anys que recordo conscientment que alguna cosa va canviar literalment dins meu tot i que des de sempre m’ha atret la consciència, primer va ser religió, després espiritualitat, new age… un viatje la majoria de vegades mirant i anant cap enfora… després va arribar un treball intern a través de la psicologia, moltes tècniques i terapeutes, era la meva obsessió en el fons… i mentrestant va aparèixer les Plantes Mestres de l’Amazònia i d’aquí. I finalment la Consciència de saber que tot és casa, cordons quantes voltes.

Un viatge amb moltes parades i entrebancs, però farcida fins dalt d’aprenentatges. Com acompanyo i et comparteixo és fruit de tots i cada un d’aquests Mestres que m’he anat trobant durant tot aquest caminar i que mai faltin!!! Mestres reconeguts, mestres de bones i males arts, mestres que mai sabran que són mestres, mestres a través de llibres, la natura, …

I sí, dedico especialment a la millor Mestre acompanyada pel millor Mestre, la meva mare i el meu pare! Diumenge passat la mare va fer 80 anys! tela marinera! Que mai faltin les seves mirades! La de tots dos.

Una de les coses que més m’he adonat durant tots aquests anys, és que un cop havia tingut l’experiència viscuda apareixia un llibre o persona que m’explicava i confirmava les vivències i el coneixement viscut. És el que moltes vegades m’ha ajudat a no creurem realment raru raru de pensar i viure aquestes coses!!, jaja

Que el que escoltaràs t’acosti una mica més cap a tu i et permeti veure’t sense voler afegir ni treure res de tu mateix i mateixa. Que et mostri el món una mica més tal com és, entenent simplement que les pors no són res més que avisos que hi ha alguna cosa del passat que cal atendre i que les fantasies junt amb el desig, ens encadenen intentant omplir la motxilla que hauria d’estar plena de Pau, Goig i Llibertat, d’Amor!!

Tu Ets això! Tu ets Amor quan no et mires el món des del filtre de la ment, que el traspasses quan t’adones que hi és i on cal mirar per identificar-la!

No t’identifiquis amb els pensaments, quan ho fas, entrés en una “realitat paral·lela” que crea la teva ment afegint-ho a l’únic que és real, el present! Una capa de ment damunt el present.

Vinga que l’aixeta segueix rajant i dins l’àudio seguim des aquí!!

Sent com ets, lliure i sabent que faràs el que et peti i et vingui de gust, deixa’m també compartir-te una manera ben simple perquè gaudeixis d’una forma diferent l’escolta de l’àudio.
Agafa un seient ben còmode i si tens uns auriculars, millor! I amb els ulls tancats millor!, nada mal, oi? jajaja deixa’t portar per les paraules i el present en què van ser gravades… és ara.

Bona escolta, bon caminar cap a tu!! Per un món lliure de filtres, ocupant cadascú el lloc precís i intransferible dins aquesta Tribu de persones Conscients, Éssers, Humans i Humanes, que viuen respectuosament amb si mateixos i mateixes, i amb tot el que les envolta.

Seguim!! Abraçada d’un, dos, tres!

10. Maig 2019 per Oriol Tarrago Costa
Categories: Creixement personal, Creixement personal, Creixement personal, Creixement personal, Eines per tu, descobreix-te!, Positiu, Positiu, Positiu, Positiu, Positiu, Reflexions, Reflexions, Reflexions, Reflexions, Reflexions, Reflexions | Deixar un comentari

La bellesa feta forma.

Com anem?

Ja fa dies que em rondava aquesta idea dins el cap. I aquesta setmana caminant per un prat a Montsegur, a Occitània, vaig trobar-me amb un Dent de Lleó ben florit i obert al món.

Visca la tecnologia que ens permet accedir a espais que ens passen desapercebuts i que amb ella, podem mostrar-los.

Aquí et deixo un vídeo amb àudio i imatge que he preparat amb una frase inicial que ha inspirat la resta del que veuràs.

Som-hi a ser la millor versió de nosaltres, amb ganes d’aprendre, de totes les desafinades!

Seguim, seguim caminant, que és l’únic objectiu, recordant que podem triar sempre, el camí a caminar.

Bon cap de setmana!

“Estem perseguint la bellesa feta forma, quan la Bellesa no té forma, i, és en totes les formes.”

La bellesa feta forma.

04. Maig 2019 per Oriol Tarrago Costa
Categories: Àudios i vídeos, Àudios i vídeos, Àudios i vídeos, Àudios i vídeos, Àudios i vídeos, Àudios i vídeos, General, General, General, General, General, General, General, General, Misticisme, Misticisme, Misticisme, Misticisme, Nou paradigma de la salut, Nou paradigma de la salut, Nou paradigma de la salut, Nou paradigma de la salut, Nou paradigma de la salut, Nou paradigma de la salut, Nou paradigma de la salut, Psicologia Conscient, Psicologia Conscient, Psicologia Conscient, Psicologia Conscient, Psicologia Conscient, Psicologia Conscient, Psicologia Conscient, Vida, Vida, Vida, Vida, Vida | Deixar un comentari

← Entrades antigues