Avui en faig 49!! Acaba un cicle, en comença un altre.

Ara mateix, a les 12 i 15 minuts vaig fer el meu primer alè.

Doncs sí, la vida segueix caminant dins meu i avui celebro amb tu aquest dia especial que celebro i celebrem el primer alè a aquesta Vida tan autèntica quan anem aprenent a viure-la sense estar identificats amb aquest filtre que és la ment.

Et deixo un àudio que vaig gravar abans d’ahir vivint-ho com si fos avui…

49a

Una declaració d’intencions per aquest nou cicle de set anys si miro la mirada de Rudolf Steiner a través dels Septennis, que donen sentit i explica el rerefons cada etapa que vivim cadascú caminant el que li toca.
Una mirada que posa paraules a les vivències, és a dir el “para que” de cada etapa.

És un àudio on apareix el tema dels “miralls”, l’autenticitat i sobretot la necessitat que cadascú pugui ser Far autèntic de què vol dir ser Ésser humà, masculí o femení, que viu la Vida que li toca però des d’una mirada completament diferent quan aprenem a identificar la ment que filtra la realitat deixant-la que “parli” sense agafar-nos-hi.

Siguem Fars d’aquesta Consciència que no separa entre bons ni dolents, ni per colors ni idiomes, ni cultures.
Siguem Fars del Respecte que comença en nosaltres i amb les persones que ens envolten cada dia! I és fa respectar!
Fars d’aquesta Presència que brolla quan som capaços de viure’ns des d’aquest Ésser humà que observa la vida sense deixar-se arrossegar per les emocions ni els pensaments. Només enterboleixen la vivència Real de Vida, l’única que podem experimentar tu i jo a través dels cinc sentits.

Sí, ja no dubto la majoria d’estones del meu present, només existeix aquest Ara que hi ha en aquest precís moment… entre tu, i jo, ara! I sí, si suposo ni que sigui un segon amb el que passarà d’aquí a un moment, o si penso amb el que ha passat fa un moment, si faig una d’aquestes accions, estic al cap més enllà del present, afegint o traient.

Gràcies per ser-hi, en la mesura que hi ets, des de lluny o des d’aprop formant part d’algun espai que compartim. Són ben feliç i aquesta felicitat que neix de dins que ni diem Goig!! Feliç de veure quin privilegi de persones em rodegen! Aquest és el llegat que m’enduré quan sigui el moment.

El nou món més enllà de les divisions, pors, desitjos, emocions descontrolades, aquest nou món és ara, no està enlloc més! Però cal que ens hi posem cadascú!! No vindrà ningú a salvar-nos, ni una pastilla, ni un Ésser espiritual, som nosaltres els que podem viure el Cel aquí a la Terra.
Només cal començar a fer el primer pas, i després a l’altre… I a tot arreu tens camins de com fer-ho, aquí també n’hi tens un que, comença per un mateix/A.

Seguim, seguim caminant i que la Vida digui el que hagi de dir, que ho atendrem tan bé com puguem!!

I cordons ara mentrestant escric, tinc posat una llista dels anys 80 i exactament ara sona U2, “With or Without you” . REGAL!!!!

BON CAMÍ!! Bon escolta…

22. Març 2019 per Oriol Tarrago Costa
Deixar un comentari

Jutge, poble Català, Jesús, 50%, Amor entre dos, saber-se donar plaer, Amor Conscient…

Camins plens de romaní florit… amb el capvespre que despunta.

Abans d’escoltar, vols saber d’on ve i neix?

Aquest dilluns quatre de març, després de reunió a Irehom. A casa, assegut el banc d’inèrcia. Està calent de l’encesa del dia anterior. Una estufa súper eficient feta amb fang majoritàriament, per qui no ho conegui cerqueu a internet Rocket Mass Heater, un regal tastar-la.

Seia tranquil deixant que l’escalfor del fang escalfat durant hores anés entrant dins sense posar-hi cap resistència… el cos es relaxa des del més profund.

Em ve un pensament amb una imatge, amb la sensació que ja conec, d’agafar el mòbil i encendre la gravadora. Aquí t’avanço el que et trobaràs, anunciat.

El Jutge que és un dels capitans generals d’aquests personatges que tots responen i obeeixen a l’ego dins una ment que creu ser alguna cosa o un altre. Així comença l’àudio, parlant d’aquest jutge que tots en un lloc o un altre està, ha estat, o encara el tenim per descobrir.

Aquest és el primer moment que apareix parlar del meu poble, el català i que formo part. En els que vindran ha tornat a aparèixer des de la meva particular manera, la que no separa per colors però que sap posar límits. Ja aniran venint si han de venir.

I apareix un mestre, qui sempre m’ha sigut el millor mirall on mirar-me, el que ens va mostrar coses ben simples i profundes, l’Avatar que va estar en el mateix continent que nosaltres, connectats per terra i per mar amb aquell que va caminar Galilea, Jesús. El seu missatge és l’Amor.

I torna a aparèixer un tros més de diàleg sobre el 50% de tota història com a base per voler avançar aquest camí que caminem cap a nosaltres.

I sense comptar-hi i espontani com tot el que escoltaràs, apareix el saber o no donar-se plaer a un mateix o una mateixa.
Com podré mai donar plaer a l’altre sense donar-me’l abans a mi? No serà tan autèntic com el que donaré quan gaudeixi d’autodonar-me’l a mi.

I acaba apareixent l’Amor Conscient que és el que des d’aquí el vull compartir i mostrar a través de tots aquests àudios.

Aquest Amor Conscient és una manera de viure que ho inclou tot. No pots separar-te’n, impregna tot el que fas quan et permets viure des d’aquí havent entès que és el que té n’apartava.

I l’àudio acaba tot apujant el volum de la música que m’acompanya tot gravant perquè la puguis escoltar també i viure-la.

Després d’aquest àudio en va baixar un altre de 40 minuts que segurament partiré perquè hi ha dos o més temes que poden anar separats però formant part del mateix moment i que segueix a aquest que escoltaràs ara. Ben creativa va ser aquella nit.

Que siguis tot allò que vols ser, sense necessitat de lluitar per aconseguir-ho i amb la força necessària per permetre’t fer el primer pas si no l’has fet encara.

Seguim!! Bons dies!

PD: Has vist quin romaní tant preciós? Estaven tots plenament florits mentrestant conduia!! Aquí una instantània amb el sol ponent-se, avui, que penjo aquest escrit i que he fet la foto, a Solsona, rodejat de grans i bons amics i amigues precioses celebrant una calçotada. Un regal de dia. Aquest romaní la millor manera de mostrar-t’ho i tenia ganes de que el veiguessis.

09. Març 2019 per Oriol Tarrago Costa
Deixar un comentari

El Dolor i el Patiment, portes a la teva llibertat.

Et passo un àudio on et parlo del dolor i el patiment que hi ha dins de cadascú sigui, molt aparent i potent, molt sovint en forma de malaltia, o també amb no tanta intensitat. Aquesta última pot ser viscuda a través d’una desgana o una monotonia davant la vida que toca viure, com no acabar de trobar la tranquil·litat en el que es fa.

No podrem pas acceptar la “llum” que som sense abans poder acceptar l’ombra que projecta, sinó és fantasia.

Per mi, aquesta “llum” que molts parlen i cerquen, no és res més que claredat en la mirada més enllà de la dualitat de situar-nos en un lloc sense acceptar l’altre. És a dir, poder viure el que ens toqui viure sense estar enganxats a interpretacions, suposicions, judicis, queixes… et ressona?

Aquesta és la llibertat, alliberar-se d’estar identificats de tot aquest discurs mental.

Passarem altra vegada per l’arrel de tota història, i que a partir d’allà tot és conseqüència, la infància. L’arrel és el foc, i la història n’hi dic el fum. Si només sabem posar una tirita a la ferida, sense saber com i perquè hi és, no ens ajudarà tant com si podem respondre a aquestes qüestions.

I al final, espontàniament ha sorgit parlar-te d’un moment molt autèntic que estic vivint a través d’una dent que m’han hagut de treure i que vaig trencar-me a la infància i que ara és un simbol amb molt de significat per mi. Et deixo una foto que té molt de terapèutic i que durant l’àudio m’he compromès a penjar!! 

Sóc aquest i cap més, amb dent i sense!!

Seguim compartint des del sentit comú i el respecte a nosaltres i a tot el demès!! Oriol


Dolor i patiment. El foc i el fum.
Aquí em tens durant una temporada!!

02. Març 2019 per Oriol Tarrago Costa
1 comentari

La ment. La radio més escoltada del món.

Paisatges plens de música…

Com anem?
Et passo una conversa que vaig tenir pensant-te, assegudes i asseguts mirant aquest paisatge de Lleida. Respirant en silenci, observant cadascú el discurs de la seva ment però sense enganxar-s’hi…

El sol ens tocava la cara però no cremava, era el moment que marxava.

I vam parlar d’aquesta ment que ens acompanya, alguns d’una forma imperceptible i altres que potser ni la saben reconèixer encara.
Vam parlar de les dificultats que hi ha en ser-n’he l’observador sense identificar-s’hi…

Aquí et deixo una frase que ara mateix, mentres escrivia, m’han enviat, d’un gran savi que expressa ben simple i clarament el que escoltaràs.


Per mi, aquest Ser que no és res més que l’ésser humà, home i dona, que viuen conscientment la Vida que ja viuen, sense la ment que els faci de filtre i interpreti la realitat.
L’infant només juga, no pensa, VIU! Aprenem doncs a descobrir-la i no identificar-s’hi. Deixem que cadascú mostri el millor que és, respectant-se i respectant!

Som molt grans!! Quan ens permetem traspassar el desig i la por aprenent i veient-les com a mestres que ens mostren el que ens cal afinar encara… com a tothom!!

No som bitxos rars, només ens ho imaginem!

Cadascú és la millor versió que hi haurà mai a aquesta humanitat, cadascú una cèl·lula d’una gran cos també dit amor. Que s’expressa en nosaltres a través de viure la pau, el goig i la llibertat!

Som-hi que podem! Atendre els dolors i deixar el patiment produït per la ment, aquí comença tot camí de llibertat.

Seguim oi? La vida que ens Viu quan ens deixem espera.

Àudio: Els primers segons sentiràs una mica de soroll del ventet que hi havia.


15. Febrer 2019 per Oriol Tarrago Costa
Tags: | Deixar un comentari

Ara

Aquests dies em venia la pregunta…

Si no hem sabut trobar el “cel” aquí, com podrem reconèixer-lo quan morim?

I el que em va aflorar després de fer-me la pregunta va ser:
“No puc esperar a reconèixer un lloc que encara no he estat. És ara que necessito aprendre-ho perquè quan mori sapigue reconèixer-lo.”
Seguint t’amplio aquesta mirada per si et serveix.

Bellesa Catalana Natural


09. Febrer 2019 per Oriol Tarrago Costa
Tags: , , , | 4 comentaris

Quan és sí… així, perquè ens respectem, i no ens mirem malament. “L’eina del 50%”

Dins aquest àudio, et deixo una altra eina que per mi és bàsica, “l’eina del 50%”. Aquesta eina la pots aplicar a totes les coses que t’ocorrin cada dia. I com símbol de moltes coses, amb ella et presento un dels principals personatges de l’obra de teatre que vivim cada dia, el de víctima. Fàcilment el podem viure i/o veure, en nosaltres i els altres. Aquest personatge l’acompanya sempre una cançó que és la banda sonora de l’obra, la queixa, per dins, al cap, o per fora, el que cadascú es diu o es troba. (…)

01. Febrer 2019 per Oriol Tarrago Costa
Categories: Igualtat, Igualtat, Igualtat, Igualtat | Tags: , , , , , | Deixar un comentari

La Llei del 3, límits.

L’Amor està format del blanc i el negre.

Avui et deixo un àudio que he gravat per tu assegut a un banc contemplant la nit banyada d’aquesta preciosa lluna.

M’ha vingut al cap parlar dels límits a través d’aquesta eina que és la Llei del 3. T’ajudarà de forma simple a veure els límits des d’una altre mirada que fins ara potser no l’havies rumiat i que de ben segur et facilitarà a que les coses del teu dia-dia vagin cada vegada més fluïdes fent servir, si així ho sents, aquesta simple eina i altres que t’aniré compartint.

Que sigui el millor per tu si ho ha de ser. I que siguis el millor per tu primer! Abraçada!! 🌞🌞🌞

20. Gener 2019 per Oriol Tarrago Costa
Categories: Àudios i vídeos, Àudios i vídeos, Àudios i vídeos, Àudios i vídeos, Àudios i vídeos, Àudios i vídeos | 2 comentaris

Un bon vídeo d’una psiquiatre pel capde…

Voleu una altra mirada i ben sàvia de com poder arribar a sentir la felicitat des de dins, sense necessitar-ho de fora?

Una persona molt autèntica, la Marian a través del sentit comú i l’expertesa, ens acompanya a veure des de la psiquiatria el que hi ha darrere la malaltia des de la mirada més biològica.

M’alegra i em dóna força saber que cada vegada hi ha més persones dins aquest camp amb els ulls ben oberts, i no cap a fora, sinó cap a dins, des d’aquesta consciència que acompanya la presència.

Que bonic serà quan tots ens puguem anar deixant ser tal com vulguem, sense que pors ens paralitzin o fantasies se’ns enduguin.
Arribarà el dia que viurem sense haver de pensar el que volem fer sinó que ja ho estarem fent. Des d’aquí podrem veure les persones brillar en tot allò que faran igual que la bellesa dels camps en el florir.

I, que bonic que serà quan metges, doctors, psiquiatres, psicòlegs, medicines alternatives, medicines ancestrals, plantes medicinals, plantes mestres, i molts més, puguin asseure’s a taula i aprofitar cadascú el millor de cada mirada sense que ningú refusi o jutgi la de l’altre.
Perquè cadascú ocupa un nivell diferent de la mateixa realitat i és, quan les ajuntem totes, que hi ha la imatge real i no es esbiaixada.

Sent molt més simple del que pensem i creiem, quan finalment puguem fer això, estarem molt més a prop o de ple en l’estat on ja no té cabuda la malaltia.

Molt bon cap de setmana i que sigui com el millor dels regals quan vegis aquest vídeo!

Seguim que fa baixada!! Abraçada! 🌞🌞🌞


Marian Rojas Estapé -Ser feliz: cómo gestionar las emociones-

Per si no et funciona l’enllaç: https://youtu.be/5qD7pbw-_2U

18. Gener 2019 per Oriol Tarrago Costa
Categories: Nou paradigma de la salut, Nou paradigma de la salut, Nou paradigma de la salut, Nou paradigma de la salut, Psicologia | Deixar un comentari

Montserrat inspira… retalls d’un matí.

Seguim…

01. Gener 2019 per Oriol Tarrago Costa
Categories: Misticisme, Misticisme, Misticisme, Positiu, Positiu, Positiu, Positiu, Positiu, Positiu, Positiu, Reflexions, Reflexions, Reflexions, Reflexions, Reflexions | 3 comentaris

DIÀLEGS AMB UN MATEIX/A…

Som tot això i molt més…

Seguim explorant la creativitat…

Des dels últims quatre anys dins i fora meu hi ha hagut moltes transformacions farcides d’aprenentatges i igualment a dins, una crit ple de ganes de poder-ho compartir. Les paraules quedaven aturades quan portava una estona escrivint… senzillament no acabaven de sortir i per tant era que no tocava. Zero resistència sempre que m’ho permetia.

Aquests quatre anys últims han estat caminats d’una forma totalment diferent d’abans, hi havia un Oriol que cada vegada vivia més al present i més fàcilment s’adonava quan estava al cap pensant i vivint-se des d’aquí. S’ha anat obrint literalment l’espai on poso les meves arrels, el lloc concret d’aquest bosc preciós que habitem. Ocupar el meu lloc és acceptar-me i aquesta és la base de tot el meu aprenentatge.

Aquests camins han sigut plens d’experiències dins les viviencies que han transformat el meu viure diari fent-lo molt més tranquil, amable i somrient, ple de tot i de res. I a la vegada s’ha anat transformant també el meu acompanyament amb les persones, fent-lo ben simple i directa amb el més savi dels sentits i menys utilitzat per la majoria, el comú, el sentit comú.
Neix de dins meu aquest sentir que sempre m’ha acompanyat, compartir el que dins meu visc tal com ho visc i quina millor manera que la de parlar-te directament encara que no se ni qui ets que escolta a travès d’uns àudios.

Avui penjaré un àudio introductori sorgit espontàniament conduint com veuràs, feia dies que em rondava a prop la sensació de fer-ho. És la introducció a un altre que vindrà on vam estar amb un amic conversant, al Collbaix.
Avui és la presentació de la presentació!! Jaja Com espontanis han sortit fàcilment hi trobaràs frases que no estan prou clares o no s’entenen, com errades gramaticals i orals, disculpes per si et fa sentir qualsevol cosa referent a l’estil.
Disculpa també la qualitat de so, se sent vastant malament en alguns espais, però s’entén el que hi dic.

Avui començaré a transformar les paraules en veu, del que sorgeixi espontàniament del dia/dia i ho aniré penjant aquí al blog per quan vulgueu escoltar-ho. Segurament se t’activaran diferents coses, pensaments, emocions, el cos… mentrestant escoltes aquests àudios, ben normal serà perquè l’única intenció que hi ha darrere és facilitar-te a veure coses de tu mateixa o de tu mateix a través del que sentiràs que podràs o no utilitzar després per aprendre una mica més de tu.

No hi ha bo ni dolent, ni cal creure en cap cosa ni imaginar una altre, solament et demano des del primer moment, que no et creguis res del que aniràs sentint. Només si et ressona, practica-ho, comprova-ho i després tu i només tu decidiràs si t’ho fas teu o no, si? 
Com a persona humana que sóc, només puc explicar i defensar la Veritat que visc, així que des d’aquí ho faré al teu costat si hi ets sense pretendre res més que el compartir.

Que tinguis una bona escolta!! Feliç seré si et ressona el que hi hi trobaràs, tots som miralls, d’una cosa i una altre! Una bona abraçada per tu i fins ara…

I bones festes!!

Oriol

Dia de St. Esteve…



27. Desembre 2018 per Oriol Tarrago Costa
Categories: Creixement personal, Creixement personal, Creixement personal, Creixement personal, Creixement personal, Creixement personal, Creixement personal, Creixement personal, Creixement personal, Diàlegs amb una mateix/a, Diàlegs amb una mateix/a, Eines per tu, descobreix-te!, Eines per tu, descobreix-te!, Eines per tu, descobreix-te!, Eines per tu, descobreix-te!, Eines per tu, descobreix-te!, Eines per tu, descobreix-te!, Eines per tu, descobreix-te!, Eines per tu, descobreix-te!, Espiritualitat, Espiritualitat, General, General, General, General, General, General, General, Psicologia Conscient, Psicologia Conscient, Psicologia Conscient, Psicologia Conscient, Psicologia Conscient, Psicologia Conscient, Psicologia Conscient, Psicologia Conscient, Psicologia Conscient, Vida, Vida, Vida, Vida, Vida, Vida, Vida, Vida | Tags: , , | 1 comentari

← Entrades antigues