A tu Amor, i a tu Fill, i Filla.
Abans d’ahir, davant l’ordinador van començar a venir imatges que ara et comparteixo…
Pensaments que descriuen un sentir que és dins meu… feliç sóc de veure’m tranquil compartint-ho. Feliç de saber que només puc viure a fora el que hi ha dins.
També curiós el present que fa que premés sense adonar-me’n la tecla de majúscules en una estrofa de l’escrit… així t’ho he deixat.
Sota mateix de tot el text, hi tens la gravació feta de forma espontània amb les músiques que m’acompanyaven, que sempre són les meves musses. És respira l’atmosfera que hi havia, no pretenc res més que puguis acostar-te una mica a l’espai que respiro.
Bona llegida i bona escolta!!
T’asseus davant la vall,
mires el verd i el blau,
el cel que es reflexa als prats canviant de color i de forma…
M’assec al teu costat,
en silenci,
no cal dir res…
Avui, ara, aquí, i allà,
tot és un sol moment,
no ens cal representar cap paper,
som els infants que jauen junts,
ja lliures,
de pors, i desitjos…
M’assec al teu costat,
i m’arronso cap al teu pit,
tacte sublim d’un cos sagrat…
T’abraço i et miro,
t’acaricio tot el cos,
les emocions i l’esperit…
Em banyo dins teu,
units per un fil de llum que uneix ja dos cors,
i dos cossos,
ball invisible de l’energia més creadora,
a l’uníson harmonitzem el moment,
amb l’amor, fem…
Em perdo dins els teus ulls,
que em veuen a mi, en tu…
Em deixo caure en el desig i la força,
en el buidar-se i l’omplir-se,
et sento abraçant-me,
mentrestant jo ocupo la teva cabana…
I mirem junts, la Vall de davant nostre,
bellesa i harmonia, és la Vida, la natura,
que no s’atura,
avui primavera,
demà estiu…
Neix de les teves entranyes el regal de l’amor,
el que no separa, fruit en tu, i en mi.
Arbre, planta… sensible, única, aprenent a caminar…
I et sé a tu, fill,
veient-he feliç, Sent,
aquell que tu triïs, aquell que et permetis Ser,
un Guerrer de Pau o el que tu escullis…
Lliure Ets, lliure has estat i estaràs,
on no hi ha cadenes, on no hi ha límits…
Lliure ets fill meu,
de córrer, o caminar…
Lliure de saber que tot el que sembres,
després recolliràs,
tant el blanc com el negre,
cadascun dóna uns fruits
que només tu i només tu menjaràs…
Sí fill,
vola damunt els núvols o per sota els mars…
Somric ja de veure’t!!!
Som aquí,
mare i pare,
perquè sàpigues que sempre, sí, sempre,
tindràs els teus millors amics aquí,
a la casa de sempre.
Tens les claus,
per quan tu decideixis…
Mentrestant amb la mare,
seguirem creixent, vivint-nos espontàniament…
SÍ FILL TINGUES ELS ULLS BEN OBERTS,
PER VIURE-HO TOT COM SI FOS EL PRIMER DIA, SEMPRE!!
I NO COM SI FOS L’ÚLTIM SABENT QUE JA S’ACABA.
Tingues els ulls ben oberts per veure el teatre,
i les butaques.
Tingues ben oberts els braços,
tot allò que necessites, ja hi és,
sols tingues els ulls ben oberts per saber olorar les pors,
i sentir els desitjos…
Tant com sàpigues o vulguis, seu i mira’t un paisatge…
Ell et recordarà sempre com tornar a casa… Qui Ets.
T’estimo, estimo els teus cabells,
el que sents, vius, dibuixes…
Feminitat que dansa,
masculinitat que balla…
Davant nostre amor meu,
la natura, la Vall,
som el silenci, fet Vida,
la bellesa ens abraça a través de cada flor,
i roca…
Hem sabut Ser cadascú,
i mirem junts, endavant,
sense por de canvis…
Ens estirem damunt la flassada verda,
i la terra ens acull,
estirats mirant-nos i mirant al cel…
No ens cal dir res,
Tot És.
Sóc feliç d’envellir amb tu,
mentrestant tenim els cors joves…
La gravació, per quan tinguis 11 minuts per estar amb silenci, si vols, clar!!:
Aquí les autors de les músiques per si vols escoltar-los directament.
“Haegt Kemur Lijósiö”. Àlbum: “…and they have escaped the weight o darkness”
Ólafur Arnalds
“Yes tchem ouzoum dzerani”. Àlbum: “Songs from a World Apart”
Lévon Minassian
(5) comentaris