A tu dona, a Tu.

Bones!! Com estàs?? Quants dies oi? Uns quants mesos, nou en concret!! Caram un bon embaràs. I saps, he començat algunes vegades a escriure però no seguien les paraules. Veurem aquesta vegada. El darrer començant un nou any, el d’avui començant un nou curs.

Avui et comparteixo un “escrit”, que és com els anomeno jo. Paraules que surten i brollen, com m’agrada dir, sense que cap cap i posi cap paraula que no sigui la descripció més acurada de les imatges que van sorgint, les poso en paraules.

Avui et comparteixo després de molt temps una mirada, la d’ara, que es reflecteix i neix, de fet, de tots els ahirs. Moments d’un caminar cap endins que m’han portat fins avui, parlant-he. Present que s’obre, quan tu llegeixes i jo et parlo, darrera paraules escrites que no tenen temps, però omplen l’espai d’imatges.

He anat a un casament, feia un bon temps que no hi anava. Belles i velles persones han sigut els amfitrions. Cuidats en tot moment i sentint que estaven presents en cada una de les persones que hi participaven. Alegria equilibrada, senzilla, autèntica… Inspirava.

Tornant amb cotxe, anava pensant i revivint les estones viscudes, i que m’han portat a un altre viatge paral·lel remirant aquests últims temps.

És un escrit que fa dos anys i mig que s’està coent, converses dins meu per anar afinant la mirada a tot allò que És, primer en mi.
Ja no necessito mirar el got mig ple, ni por del mig buit. El got amb aigua em connecta amb aquest present, no hi ha cap interpretació en mi si és des d’aquí. Ni buit ni ple, un got amb aigua.

Simple, però ningú ha dit fàcil. Practicar tant com puc la mirada de l’infant, ell només Viu. No pensa, ni interpreta, ni jutge, ni suposa, ni compara, ni es justifica. Tinc la intenció ben posada en anar ampliant aquests espais tant com sàpiga.

“A tu dona” en el fons és també, “a tu Oriol”, perquè per poder-te Reconèixer a tu com a dona primer m’he de Reconèixer a mi, com a home, no a l’inrevés.

Sí, avui puc mirar-me i veure com el got, ni buit ni ple, amb aigua. Tal com sóc, Sóc, i res més, com tu i l’altre. Ocupant tant com sé el meu lloc i camí, que avui és aquí, demà ja t’ho diré, encara no hi sóc encara.

Quan dic “A tu Dona” parlo a la feminitat. Que hi ha en dones i homes. Feminitat que ocupa un espai, complementari a l’altre, la masculinitat.

Els dos oposats conviuen dins nostre, masculí i femení, productes d’uns miralls que ens van ensenyar a caminar, mare i pare. Avui ja es donen les mans i formen altre cop el cercle.

Gràcies en el fons mare, perquè a tu et veig darrere totes les dones.
Gràcies en el fons pare, perquè a tu et veig darrere tots els homes, i cada dia quan em rento la cara!!

Content estic de tornar a parlar aquí, des de paraules que acompanyen imatges d’uns dits que dansen damunt el teclat, arriben a tu a través d’un univers d’uns i zeros.

Tant de bo que dones i homes puguem d’una vegada ballar junts sense pors ni jutges, aquest ball que és l’Amor que no separa, ni per colors, ni llenguatges. 
Tant de bo que cadascú pugui ballar-se a si mateix i tornar a assaborir el plaer de l’espontaneïtat, el fer sense pors ni desigs emprenyadors.

Que bonic veure la puresa en cada una de les persones, allò més genuí que som cadascú.

Que aquest sigui un cant, a la Vida, a tu, i mi, i l’altre!!
Que sigui un cant a la feminitat que junt amb la masculinitat, en sorgeix la Vida. Natura conscient, present que no s’acaba.

Que aquest sigui el teu cant dona.
Que aquest sigui el teu cant home.
Lliures.

A tu dona! A tu Home!

IMG_4244

 

(Et deixo l’audio amb la música i jo llegint-la per si et bé de gust.)

Clica aquí

 

A tu que no t’escapes ni del blanc ni del negre…
que no tens pors de miratges, ni de paratges…

A tu dona,
que dónes,
i reps.

Salvatge ets,
dòcil també,
ingredients d’una mateixa fornada.

Entrega, confiança, seguretat…
tres pilars que mostren la porta d’entrada al més profund de tu mateixa.
La saviesa que s’expressa quan ets permets Ser,
res més que la que veus al mirall,
sense fugides,
ni mirades que no porten enlloc,
encara.

Ara i aquí Ets,
la mateixa.

Balls deixats anar avui,
danses al voltant de la foguera, ahir,
lliures.
Mentrestant la música et balla,
bella presència despullada de tot allò que ja no toca,
ressegueixes les notes de cada estrofa.

Danses alegre,
brillant,
la claredat et pertoca,
ressonància d’allò més pur que neix,
junt amb l’albada.

Ets part d’un Tot, dona,
on la feminitat és el sabor, 
del mirall que hi ha davant de l’altre.

Mires el teu complementari i somrius,
ets tu l’altre!
Peces d’una mateixa forma,
notes harmòniques que dibuixen una cançó,
a l’aire…
Ella,
i ell,
dansant junts sense por de l’altre.

Ell, en tu,
tu, en ell,
U.

Caminen els camins,
el mateix pas,
i la mateixa respirada.

Ara.

A tu dona.
Gràcies.

La cançó: Jamshied Sharif “Fereshteh” àlbum One.

 

 

10. setembre 2017 per Oriol Tarrago Costa
Categories: Eines per tu, descobreix-te!, Psicologia, Vida | Deixar un comentari

Deixa una resposta

Els camps obligatoris estan mercats *