Clara la mirada.

Com vas?

Aquí un escrit del moment que és ara.

Aquí llegit i amb la cançó que l’ha acompanyada de fons, per si la vols escoltar. A sota de tot l’enllaç a Spotify.

Abraçada i seguim, oi?

Clara la mirada.

…………………………………………………………………………………..

Com puc estimar-te,

si de mi estic tan lluny?

 

No resistència, tendresa.

Judicis. Abraçades.

Por. Confiança.

Fantasia. Saviesa.

 

Com et puc perdre si mai et podré tenir?

 

Deixa’m portar-te una flor,

deixa’m abraçar-te,

dansa, dansa!!

La Vida és en tu,

la Vida ets Tu!

 

Dansa, dansa’t,

viu, viu-te!

 

Res és més que ara,

darrere la pantalla.

 

Tu ets, tal com ets.

Res a afegir, res a treure. Ets, Perfecte.

 

Navegant per un mar,

on les onades són la ment,

tu camines, damunt les aigües,

quan les emocions tens calmades.

 

Desig, que es transforma dins l’ànima,

i nodreix la força.

Por, que s’esmicola darrere cada somriure,

del goig de viure,

ja lliure,

ocupes el teu lloc.

 

Dóna’m la mà,

si la vols tenir estirada,

si mira la mateixa direcció.

 

El cor es entrega,

quan l’anima viu a través de tu.

 

Deixa’m portar-te una flor,

deixa’m abraçar-te,

dansa, dansa!!

La Vida és en tu,

la Vida ets Tu!

 

I mentrestant,

seiem a l’ermita d’una Santa Muntanya,

on cadascú pot veure la seva ànima,

en la mirada de l’altre.

 

I,

seguir caminant,

amb les mans entrellaçades.

 

Áudio

A Midsummer nice dream. “Ochre”

 

 

24. gener 2018 per Oriol Tarrago Costa
Deixar un comentari

Deixa una resposta

Els camps obligatoris estan mercats *


Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada