La ment. La radio més escoltada del món.

Paisatges plens de música…

Com anem?
Et passo una conversa que vaig tenir pensant-te, assegudes i asseguts mirant aquest paisatge de Lleida. Respirant en silenci, observant cadascú el discurs de la seva ment però sense enganxar-s’hi…

El sol ens tocava la cara però no cremava, era el moment que marxava.

I vam parlar d’aquesta ment que ens acompanya, alguns d’una forma imperceptible i altres que potser ni la saben reconèixer encara.
Vam parlar de les dificultats que hi ha en ser-n’he l’observador sense identificar-s’hi…

Aquí et deixo una frase que ara mateix, mentres escrivia, m’han enviat, d’un gran savi que expressa ben simple i clarament el que escoltaràs.


Per mi, aquest Ser que no és res més que l’ésser humà, home i dona, que viuen conscientment la Vida que ja viuen, sense la ment que els faci de filtre i interpreti la realitat.
L’infant només juga, no pensa, VIU! Aprenem doncs a descobrir-la i no identificar-s’hi. Deixem que cadascú mostri el millor que és, respectant-se i respectant!

Som molt grans!! Quan ens permetem traspassar el desig i la por aprenent i veient-les com a mestres que ens mostren el que ens cal afinar encara… com a tothom!!

No som bitxos rars, només ens ho imaginem!

Cadascú és la millor versió que hi haurà mai a aquesta humanitat, cadascú una cèl·lula d’una gran cos també dit amor. Que s’expressa en nosaltres a través de viure la pau, el goig i la llibertat!

Som-hi que podem! Atendre els dolors i deixar el patiment produït per la ment, aquí comença tot camí de llibertat.

Seguim oi? La vida que ens Viu quan ens deixem espera.

Àudio: Els primers segons sentiràs una mica de soroll del ventet que hi havia.


15. Febrer 2019 per Oriol Tarrago Costa
Deixar un comentari

Deixa una resposta

Els camps obligatoris estan mercats *


Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada