Les emocions, la meva principal, la por.

Nit

Et penjo un altre àudio gravat tal com sona… desitjo que et pugui fer servei.

Aquest àudio parla de les emocions, d’una forma de mirar-les i atendre-les diferent.

Les emocions ens fan de tel, i junt amb els pensaments, fan de vidre gruixut que distorsiona literalment aquesta vivència del simple present on no hi ha patiment encara que hi hagi dolor. I si hi són, és clar, ens cal entendre el perquè hi són, oi?

Tots tenim emocions, uns les tenen ben tancades i altres massa obertes. En tots i totes hi ha una emoció que domina per damunt les altres, la meva va ser la por.

Les emocions fan perdre’ns dins una ment que justifica, jutja, compara, es queixa, espera, i el que vulguis. Ens perdem dins “submons” que pertanyen només a la nostra vivència i com interpretem el món.

Des d’on? Amb tot l’après a la infantesa, dels 12 en avall que ens fa de filtre a tot el que vivim.

Si en contres de lluitar en contra, d’amagar-les o de fugir d’elles pel que sigui, ens proposem esbrinar quina és la història que hi ha darrere i que cal ser atesa i entesa, les emocions, igual que tot símptoma, aniran aflacant cadascú al seu ritme, però sí o sí, aflacant.
És un avisador que hi ha alguna cosa que s’ha de gestionar, un cop feta la feina, deixarà de ser-hi, sentit comú, oi?

La idea de l’àudio va sorgir quan tornava de sopar el dimarts passat tot caminant els 2600 metres que em separen de la carretera amb el camí de terra que em porta a casa.
Necessitava caminar, va ser un dia ple de coses ben plenes. Era ja nit i ben fosca, va aparèixer un pensament amb una emoció que la seguia sense saber quina de les dues anava primer. Un pensament em va fer connectar amb el passat i la vivència de l’emoció que més vaig tenir present, la por.

A l’àudio t’ho explico i el que va seguir espontàniament gravant-t’ho per penjar-ho, per tu, també.

Per cert, hi ha una part que parlo d’un mestre tibetà, Namkhai Norbu i un altre que no recordava fent l’àudio, és Soygal Rimpoché, més que recomanable aquest vídeo, saviesa clara i simple directament d’aquest gran mestre! (“La cualidad más maravillosa de la mente”).

Gràcies per ser-hi de la manera que hi vulguis ser, i feliç de compartir i que et comparteixis si així ho sents.

Seguim practicant, seguim afinant l’Stradivarius.

Bon cap de setmana!!

31. Maig 2019 per Oriol Tarrago Costa
2 comentaris

(2) comentaris

  1. Mica en mica Oriol!!la vida no ens l’acabarem pas amb quatre dies!! Aquest punt d por instintiva és una por natural, k et protegeix davant qualsevol adversitat quan vas pel món o quan transites per camins nous; és la k et dóna la mesura tb. És la nostra part animal k ens connecta al planeta Terra i k no hem d perdre. Parlar d l’amor ens eleva i és molt bonic; ens fa volar; però la vida és com és a vegades i no com nosaltres vulguem que sigui. Cal acceptarho, deixarnosho sentir i fluir, deixarho anar, canviar, imaginar altres camins d terra…Apa petonàs!! Si anant per aquest camí vas arribar a casa ja en pots estar content i donar gràcies; el demés són viaranys d la ment com dius tu!!Abrassuuuu

    • Gràcies Bet per les teves paraules!!
      Sí, les emocions formen part de la vida, naturalment! El matís seria, i, és important per la nostre pau interna, que no ens bloquegin i se’ns quedin enganxades!! Aquí és quan cal fer-hi quelcom, si volem, clar… No som lliures presos pel que sigui, oi?
      Seguim seguim!! Abrazuuuu bonica!!

Deixa una resposta

Els camps obligatoris estan mercats *


Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada