Arxius de la categoria : Escrits
Textos/poesies que sorgeixen de cop, m’impulsen a una escriptura automàtica que quasi mai se que en sortirà i que reflexa el moment de vida que estic vivint. Darrera tots ells hi ha tot el camí que he anat realitzant per trobar-me a mi mateix.
Avui, ara, aquí, 48 anys.
A un quart d’una d’avui, he fet exactament quaranta-vuit anys. 48 anys d’obrir els ulls cada matí, i feliç avui de poder dir el 90% dels dies, GRÀCIES, GRÀCIES i GRÀCIES!!
Clara la mirada.
Com vas? Aquí un escrit del moment que és ara. Aquí llegit i amb la cançó que l’ha acompanyada de fons, per si la vols escoltar. A sota de tot l’enllaç a Spotify. Abraçada i seguim, oi? Clara la mirada.
T’imagines??
T’imagines? T’imagines que un dia arriba una persona tot riellera i despreocupada i et diu: “Coneixes el mar?” I tu li dius, -Què és el mar??- Un lloc on l’aigua és a tot arreu on puguis mirar i abastar- contesta. … Continua llegint
Ocupa el teu Lloc.
Estava ofusca’t aquesta tarda, encara sentia dins meu les emocions que van fer deixar d’anar a aquell lloc, on creia que hi havien amics… I sort! Sort que sabia que seria a la platja, ell segur m’entendria…
Corren els nens…
Aquest escrit va brollar diferent als altres. Tornava cap a casa després de la sessió de Clown que faig cada dijous amb la Marisol Casas, una extraordinària persona, autèntica com les que més i amb la innocència i picardia d’un … Continua llegint
A tu Amor, i a tu Fill, i Filla.
Abans d’ahir, davant l’ordinador van començar a venir imatges que ara et comparteixo… Pensaments que descriuen un sentir que és dins meu… feliç sóc de veure’m tranquil compartint-ho. Feliç de saber que només puc viure a fora el que hi … Continua llegint
La Presó…
Bons reis, assaborint els últims dies de festes? Aquí et comparteixo aquest escrit. Va arribar després de compartir una foto d’internet d’un mòbil determinat conegut per tothom, l’Iphone, destruït i envellit. Vaig pensar que era molt enginyós l’artista en mostrar-nos … Continua llegint
Dimonis i Àngels
Dimonis, Àngels… Quantes pors, quants desitjos. No podem anar més lluny, de res serveix fugir, més enllà dels límits, hi ha la porta de retorn a casa…
Et veig patir…
Com estàs, apart de bé? Aquest escrit va sorgir com els altres, de cop. I com que és una virtut personal analitzar les coses que em passen, vaig observar una vegada escrit, què hi havia en mi d’aquest patir. I sí, … Continua llegint