Només puc acompanyar fins on he caminat.
Aquí et deixo un bon text si tens ganes de lectura…
Sorgeix mentrestant estic fent els textos de la web que aquest setembre espero ja poder presentar! Estava pensant en una part i en va sortir aquest text que per llarg, només el poso aquí i així si el vols aprofitar i et serveix, feliç sóc.
Parlo del que he après gràcies al meu propi camí d’autoconeixement i desaprenentatge de moltes teories i condicionaments de tota mena.
No entro amb anècdotes que ja aniran venint, però si, t’explico el fins on he pogut arribar en mi i ara ofereixo a qui li ressoni a través del projecte “Tornar a Casa” amb diferents propostes i un únic objectiu comú:
Poder fer simple, clar i directa l’aprenentatge d’experimentar que és viure més enllà de la ment i les emocions per connectar i deixar aflorar l’Amor que ja és dins nostre.
………………………………………………….
El que ofereixo en totes les diferents activitats que proposo des del projecte Tornar a Casa, i des de la mirada de la psicologia conscient, és un destil·lat de tot l’après durant les meves cinquanta primaveres de vida i sobretot, els darrers trenta, on un llibre va obrir de cop i dins meu interrogants que cridaven resposta, era quan tenia uns vint-i-un anys i el llibre, Joan Salvador Gavina de Richard Bach.
Fa més de deu anys que acompanyo a persones, aprenent amb cada una d’elles, i sempre amb la mirada i l’anhel de fer més simple, clar i directa l’acompanyament, mentrestant segueixo aprenent de les meves patinades o derrapades, com toca quan toca! Gràcies a la pràctica, cada vegada menys.
A través de la meva recerca interior, he pogut conèixer moltes tècniques ben autèntiques i des de moltes mirades diferents, terapeutes, autèntics Mestres de consciència, alguns a través de llibres, persones ben especials… Totes i tots m’han acompanyat amb més o menys intenció i traça, en el meu propi camí terapèutic. Tots ells i elles han sigut un mirall on aprendre i desaprendre sobretot.
El que ofereixo a través de Tornar a Casa, és simplement el que més m’ha ajudat a mi, i veig que també ajuda a qui ho practica, no calen masses coses la veritat.
He après des d’experimentar-ho en mi, que el patiment és present en les persones perquè no hem sabut adonar-nos que el que vam aprendre inconscientment dels dotze anys en avall, encara avui condiciona la vida de l’adult o preadult.
El que ens va fer dolor al passat inconscient, avui és patiment a través d’altres situacions i personatges.
L’Amor és el que tots i totes en definitiva hem vingut a viure, i encara avui, la majoria de la societat hem tingut uns pares i aquests uns altres que han cercat més la felicitat a través de coses externes que l’Amor que és dins des del néixer. Ens han donat el que ells els hi havien donat, més un “te quiero” que un “te amo”.
Això és el que la majoria de la societat ha rebut dels progenitors, el llegat de generacions que han hagut de viure molt patiment a les seves ànimes.
Inconscientment sentim un buit que no s’acaba de saciar mai amb res i ens passem dels dotze anys fins quan toca, cada persona té el seu moment, empaitant l’amor per omplir el buit que sentim, o fugint de l’amor en tota acció què podem perquè no volem ni podem sovint, veure el buit. Ho fem sense saber-ho! Això és el que ens fa perdre…
Anem de frustració en frustració, jo mateix, quan no sabia que no hi ha buit per omplir quan deixes d’identificar-te amb la ment i les emocions, aquí és quan pots adonar-te vivint-ho, que l’Amor únic i igual en tothom, és dins, ple a vessar.
Tot el que et puc oferir és el viscut a través del meu procés terapèutic d’aquests trenta anys, amb els aprenentatges i els diferents mestres, des de moltes mirades diferents, més autèntiques i més fantasioses, junt amb la carrera de psicologia clínica, però sobretot, amb l’estudi individual i intern de més de vint anys utilitzant plantes medicinals encarades al treball de la pròpia consciència i inconsciència.
Aquest poder mirar i experimentar amb la meva ment des de dins, ha fet que entengui molt més encara el que ens passa a fora i com un simple pensament pot crear un univers, pocs però se n’adonen.
Resumit i aquí és la clau del meu treball des de la psicologia conscient, podem estar des de dues posicions vivint la vida.
Una és estant identificats amb les emocions i els pensaments, el caparrot, el casc, intentant controlar el món que mai acabem de controlar i massa vegades sí patir.
O, simplement podem ser observadors conscients de la realitat que tenim davant, sense voler afegir o treure res, mentrestant la Vida ens va vivint i nosaltres fent el millor que sabem a cada segon.
Des de més enllà del cap, hi ha l‘única Vida real que podem experimentar, el present, viscut amb els cinc sentits, aquí hi pot haver dolor, però ja mai més patiment. Des d’aquí la vida és molt més simple, senzilla i plena.
Quan estem al cap, tard o d’hora hi haurà patiment, perquè estem presos dels condicionaments i aprenentatges que vam viure inconscientment quan érem infants.
La ment s’instal·la entremig dels ulls i el món que ens rodeja fent de filtre perquè interpretem el que veiem des de la nostra mirada. Cada cosa que no ens agrada és en el fons, el que el nostre inconscient ha gravat, d’un passat no massa positiu i que ara sense saber-ho és reconegut davant i hi reaccionem automàticament sense poder-hi fer massa, encara.
La resistència al que ens passa és el que fa que acabem “malalts”. La malaltia és des d’aquesta mirada que et proposo la millor manera que té el cos per avisar-nos que no estem fent les coses com caldria, l’avís sorollós.
La mirada de la psicologia conscient està basada en un entrenament de les persones en poder-se adonar quan no estan presents ni conscients, aquesta és la base i el meu entrenament durant uns bons anys.
Per altre cantó i igual d’important, cal que ens vulguem fer responsables del 50% del que vivim en negatiu, els conflictes amb qui o què sigui.
Mentrestant anem entrant-nos, també anem analitzant que hi ha en el present que ens estigui produint patiment, és on hi ha el final d’un fil que ens condueix a les arrels, a la causa d’allò que tinc davant que em fa resistir i activar.
Si volem créixer en l’Amor, hem d’aprendre a assumir amb humilitat que el que patim també hi ha un cinquanta per cent de responsabilitat nostra, per tant, només depèn d’un mateix/a canviar, simplement deixant d’afegir la part que cadascú hi posa. I el joc inconscient s’acaba.
Sóc el primer que he hagut de curar les meves ferides i deixar de tenir por a mirar-les, com també he hagut d’aprendre a domar aquest desig que se m’enduia a perseguir somnis fets de fum.
Com més practico l’après i el que ensenyo, més em sento tocant de peus a terra i més lluny de pensaments i emocions invalidants que feia que visqués la vida d’una manera molt poc autèntica.
Saber que cada dia em toca fer el millor que sàpiga, sabent que no he de demostrar res a ningú i menys a mi, vivint a llibertat de triar el que la meva coherència respectuosa em dicti, sentint dins meu una calma que neix de veure la ment i les emocions al seu lloc, presents però sense interferir massa. I sobretot amb el goig intern d’aquell infant que vaig ser i que ara a través de l’adult en puc viure el millor llegat, mirar el món amb la màxima innocència que puc sense que la ment i les emocions interfereixin massa i fent el millor per solament viure l’únic segon que puc viure sense la ment activada en un passat o en un futur, és a dir, l’Ara tan famós.
Aquest és el premi que puc gaudir avui, i el premi que pots gaudir si t’hi poses. L’entrenador i l’alumne estan dins teu, jo només et mostraré el mapa que he caminat perquè en facis el que millor sentis mentrestant caminem plegats a través d’alguna proposta que t’ofereixo amb l’acompanyament terapèutic o a través de la Natura i les Barraques.
Psicologia conscient, presència i consciència, i cinquanta per cent!
Seguim!!
Oriol
Proper recés de silenci, meditació i interioritat. 26-27-28 d’agost
Aquest final d’agost, el 26-27 i 28 d’agost tindrem el darrer recés d’aquest estiu, just abans comenci el següent curs amb tot allò que ens espera!!
Tornar a Casa, nom de tot el projecte, inclús aquesta proposta dels Recessos al bosc i les Barraques, té la finalitat de poder-te mostrar què passa quan deixem d’identificar-nos amb aquesta pantalla mental plena de pensaments i què passa quan som capaços i capaces d’anar més enllà de les emocions que ens deixen presos i presses massa sovint.
Una oportunitat per encarar de la millor forma la següent etapa de l’any i el nou curs que no només és escolar, nosaltres com adults el setembre també comencem un nou cicle empesos pel dels infants. Aprenent a viure des d’aquesta consciència practicant aquesta atenció plena que ens ajuda a aflorar la presència en nosaltres. Com si fos la taula de surf que ens manté damunt de la superfície de l’aigua sense caure-hi!
Feliç que et ressoni i que puguis viure l’experiència en tu, les diferents persones que ho han pogut viure, no n’hi ha hagut cap que se n’hagi penedit o que no li hagi aportat un coneixement important per anar transformant i seguir caminant les seves vides. Em fa feliç veure-ho i em dóna molta tranquil·litat a l’hora de dir-te que tu també ho podràs viure igual!
Una bona oportunitat per regalar-te una parada personal a un espai molt concret i especial del bosc, amb les vuit Barraques, alimentats de forma exquisida amb una cuina d’estil vegà, i també si així ho vols, acompanyats i acompanyades per mi durant els tres dies mentrestant anem fent diferents propostes per integrar el que comentarem.
Et deixo l’enllaç on trobaràs tota la info de què farem, el que et podràs trobar, les coses més importants a tenir en compte i com apuntar-te si ho decideixes.
www.tornaracasa.com
Una bona abraçada i desitjo que estiguis molt bé i que l’estiu t’hagi renovat de dalt a baix!
Seguim i gràcies per ser-hi!!
Oriol
17-18-19. Recés de silenci, meditació, recolliment i interiorització al bosc i les Barraques.
17, 18 i 19 de juliol (Consciència aplicada a la psicologia per conèixer-te millor i sense necessitat d’entrar a cap drama)
Recés amb acompanyament i amb propostes grupals, demana dates per propostes sense acompanyament, si vols només ocupar l’espai per estar amb tu i la natura solament.
Què farem:
Enmig del bosc, junt amb vuit persones, aprendrem com la ment, els pensaments i les emocions que la segueixen, tenyeixen literalment la nostra vivència davant tot allò que fem a la vida, amb la insatisfacció i frustració molt sovint com a resultat.
Principalment, el que vull que t’enduguis tornant és l’experiència de poder entendre que vol dir viure al present i el perquè no hi podem viure encara. No estar vivint des del present és la font del patiment o insatisfacció a la vida.
Practicarem el com ser observador/a d’aquesta ment, emoció i cos que ens fa humans, des d’aquest Ésser que som. Amb eines per aprendre de forma senzilla a domar la ment. Quin millor lloc que al bosc endreçat i cuidat per persones en silenci perquè puguis viure’n la bellesa.
La proposta de “Tornar a Casa”, nom del projecte, és ben senzilla, fer una estada dins el bosc, en la que anirem conversant i fent silencis; realitzant propostes simples que ens ajudaran a veure i experimentar l’Amor, que aflora en un mateix i mateixa quan deixem d’identificar-nos amb la ment, els pensaments i les emocions que les segueixen.
Aprendrem sense necessitat de creure res, ni discursos teòrics, sinó des del sentit comú i la simplicitat, les arrels d’aquest patiment que és un dolor d’un passat que no hem sabut com gestionar perquè sovint ni en sabem l’origen i que acaba molts cops en patiment, amb més o menys intensitat; quan no s’atén, l’apatia amb la vida n’és un símptoma ben evident, o també la “malaltia“, en casos més extrems.
El patiment és simplement la identificació que tenim amb els pensaments, emocions i el dolor físic. I aquesta identificació és la que ens separa d’aquesta Essència que hi ha en nosaltres.
“Tornar a Casa” és una proposta terapèutica des de la psicologia conscient, on t’enduràs tot allò que necessites per començar el canvi, el més bàsic que necessites per transformar la teva vida en tu i des de tu, i ningú més.
De fet, només et calen unes eines bàsiques perquè les apliquis en tu i els altres, neixen del sentit comú: el respecte, la coherència i saber posar límits, des de la presència conscient.
Tot això dins el bosc i practicant la meditació en moviment que ens ajuda a aprendre a domar de mica en mica aquesta ment que no para i les emocions que ens immobilitzen la consciència.
Aquest entorn privilegiat et permetrà recollir-te i, amb les eines que t’oferiré, aprendre una altra manera de mirar les coses de manera simple, clara, directe i plena de sentit, perquè quan tornis de l’estada puguis seguir practicant i avançant tenint clar on cal afinar i posar atenció sabent que les coses aniran canviant simplement perquè t’hi poses, sabràs que sembrar a partir d’ara.
Tot plegat t’anirà acostant, sense necessitat de fer massa, cada vegada més a la teva Essència, amb la Pau, el Goig i la Llibertat, és a dir, l’Amor que resideix en tu, des de sempre, imés present cada dia. Des de tu, als altres.
A qui va dirigit aquesta proposta:
Persones de més de 18 anys, tot i que farem recessos per adolescents més endavant.
Aquest serà sense fills i filles per ser una proposta individual d’interiorització i coneixement personal.
Persones que tinguin ganes de trobar respostes simples d’entendre a través de la psicologia conscient d’aquells espais que tot i totes tenim i no sabem sovint com gestionar, relacionats amb els pensaments i la ment, les emocions i el cos que conformen la personalitat, ego.
Encara que pots venir amb la parella, cadascú ocuparà individualment una Barraca. Amb la resta del grup anirem fent les propostes que et proporcionaré.
Preu:
- 350€ que inclou
- ús de l’espai i una Barraca individual per cadascú, amb vàter sec individual autogestionat
- l’acompanyament grupal de l’Oriol en l’estada
- tots els àpats i entre àpats de divendres tarda fins diumenge dinar amb la Judit com a cuinera
- l’aportació pel projecte Irehom perquè pugui seguir avançant
Cuina:
Serà una cuina artesanal, on el menjar serà ecològic i de comerç de proximitat sempre que es pugui.
Et deixo la presentació de la Judith López perquè la coneguis millor.
“Bones! Sóc la Judith, apassionada de la cuina saludable i alimentació conscient.
Autodidacta a través de l’experimentació durant anys. I també sent alumne de grans mestres, que m’han ofert els seus coneixements a través de cursos, conferències… Moltes gràcies a totes i tots!
M’encanta experimentar amb els aliments per crear plats nutritius, naturals i ben gustosos.
Salut i bons aliments.”
……….
Aquí tens tot l’essencial, si vols reservar plaça fes-me simplement un missatge i t’explico com.
Desitjo que t’engresqui la proposta i vegis com una bona inversió per tu l’energia que hi aportaràs!
Seguim i fins ara!!
Oriol
Psicòleg clínic, des de la “psicologia conscient”
646 138 029 (WhatsApp millor)
orioltarragcosta@gmail.com
www.orioltarragocosta.com
Presentació “Tornar a Casa”
Bones com anem??
Feliç sóc de presentar el projecte que s’ha estat gestant durant els darrers trenta anys, però que ha agafat forma aquests últims cinc, a través de les trobades matinals que fem amb “Diàlegs amb el Bosc” i la restauració de les Barraques de vinya de la finca de Casasaies, seu del projecte Irehom.
La proposta de “Tornar a Casa”, nom del projecte, és ben senzilla, fer una estada dins el bosc, en la que anem conversant i fent silenci, fent propostes que ens ajudaran a veure i experimentar l’Amor, que comença per un mateix i mateixa.
Des d’aquesta proposta entendrem com aflora aquest Amor de mica en mica, quan deixem d’identificar-nos amb la ment, amb els pensaments i les emocions que les segueixen, en definitiva, el patiment, que quan no s’atén, pot acabar en “malaltia“.
Aprendrem sense necessitat de creure res, sinó des del sentit comú, les arrels d’aquest patiment que és un dolor d’un passat que no hem sabut com gestionar perquè sovint ni en sabem l’origen.
El patiment és simplement la identificació que tenim amb els pensaments, emocions i el dolor físic. I aquesta identificació és la que ens separa d’aquesta Essència que hi ha en nosaltres.
“Tornar a Casa” és una proposta terapèutica des de la psicologia conscient, on t’enduràs tot allò que necessites per començar el canvi, en tu i des de tu. De fet, només et calen unes eines bàsiques i que neixen del sentit comú: el respecte, la coherència i el saber posar límits.
Des de la meva mirada de la psicologia conscient, les persones som com un arbre, que dóna fruits. Per gran i majestuós que aquest arbre sigui avui, ahir va començar per una petita i minúscula llavor. El patiment en el fons, és un fruit difícil de digerir però que també va néixer d’una llavor minúscula, del teu passat que et fa patir avui.
El passat que resideix a l’inconscient governa el 95% del nostre dia dia, i hi ha emmagatzemat les nostres primeres vivències dels dotze anys en avall, quan l’infant que érem tenia una ment que només gravava i no podia discernir realment entre el bo i dolent, només gravava. Aquestes vivències no resoltes són la base del patiment en cadascú, en més o menys intensitat.
A “Tornar a Casa” passarem unes bones estones junts i juntes dins el bosc, on parlarem de tot això, i d’altres coses que t’ajudaran a transformar literalment la teva vida.
Feliç he estat aquests darrers anys fent la feina necessària perquè avui aquest projecte sigui una realitat. Sé, de segur, que “Tornar a Casa” és una proposta perquè persones com tu puguin obtenir allò necessari per acostar-se més i més a l’Essència que tots compartim, l’Amor, que és viure des de la Pau, el Goig i la Llibertat les nostres vides.
L’elecció només depèn de tu. Nomès cal posar-t’hi. T’ofereixo una forma ben simple, clara i directa per entendre que la Vida és més enllà de les pors que ens persegueixen, o els desitjos que empaitem.
El primer grup de vuit persones tindrà lloc el 17, 18 i 19 de juliol.
Si vols apuntar-te o rebre més informació per aquesta primera trobada, fes-me un missatge. Inscripcions obertes fins al 10 de juliol o abans si s’omple. Estem organitzant noves dates per si aquesta no et quadra pels teus horaris.
Gràcies per ser-hi, sóc feliç de saber que d’una manera o una altre dins teu hi ha una part que et ressona en el que et proposo.
Oriol
Per més informació o apuntar-te.
orioltarragocosta@gmail.com o WhatsApp 646 138 029
#TornaraCasa #psicologiaconscient #barraquesdevinya #meditacioenmoviment #irehom #salut #montserrat
VÍDEO 13. EINES PEL CONFINAMENT. “Tancant aquest cicle, resum dels 12 vídeos”. “Tornar a casa”.
Bones!
Acabo amb aquest vídeo el cicle d’“Eines pel Confinament” amb un resum del més important a tenir en compte ara que entrem a la fase 1 la majoria del territori i tot i que la normalitat tardarà a venir, ja anirem entrant amb tot allò que vam deixar en començar.
L’anterior també va ser un “a reveure” pels que iniciaven la seva desescalada, i aquest, també ho és, segur que repetint coses, només sento la intenció que fa que comenci a parlar i després venen les altres. Aquest és un resum de la majoria d’eines i alguna de nova que s’ha afinat i gestat aquests dies dins el meu propi procés.
Desitjo que hagi pogut ser beneficiós i útil el que has trobat, espero que ho puguis fer servir i sobretot t’aporti un camí a aquesta mirada que no separa sigui el que sigui que hi hagi davant.
Tan bé com sé, he procurat ser el màxim d’autèntic mentrestant anava fent aquests vídeos que han anat venint i sobretot el fet de mostrar-me davant d’una pantalla a un món que escoltarà i cadascú amb els seus filtres.
Agraït que hagis passat per aquí les estones que hagis sentit, i tot i acabar aquest cicle que sento tancar ara quan comença la Fase 1 en molts llocs, n’aniran venint sempre que senti compartir el que sigui com he fet fins ara.
També hi trobaràs una mica d’explicació del projecte que comença, si tot va com ha d’anar, de cara aquest juny, “Tornar a Casa”, al bosc i les vuit Barraques de vinya individuals, condicionades per poder descansar dins mentrestant anem proposant les tasques fora.
Grups de vuit persones que durant un dia, dos o set/nou, estarem practicant el que he anat explicant a través de tots els vídeos. Amb l’única intenció de què cadascú tingui allò necessari perquè pugui tornar al seu món particular i sàpiga un camí directa perquè pugui anar aflorant aquest AMOR que hi ha dins cadascú des del néixer quan aprens a netejar els “vidres entelats” del far que som.
Cuida’t, respecta’t, sigues coherent, sàpigues posar i posar-te els límits necessaris, sempre des de la màxima impecabilitat fent el millor que pots a cada moment i sent flexible sense necessitat de jutjar-se… i sobretot, des de la Presència i la Consciència, sinó difícil arribar a Qui Som, un Ésser, i Humà, amb una ment que ja és instrument, unes emocions equilibrades que són el millor termòmetre, i amb un cos, com a gran mestre que mai enganya. No hi ha pèrdua si vas des d’aquí, tot i que, com sempre, tu tries!
Abraçades i fins ara mateix!! I, sí!! SEEEEGUIM!!!!!
La millor Vida és ARA, i aquí, junts i juntes vivint a aquest Paradís que és la Terra, aquest ésser viu que també ens inclou a nosaltres.
Oriol
🌞🌞🙏🌳❤️🌳🙏🌞🌞
VÍDEO 12. EINES PEL CONFINAMENT. “Al Present hi cabem tots i totes. Ara que comencem a sortir del confinament…”. “Tornar a casa”.
“Al Present hi cabem tots i totes. Ara que comencem a sortir del confinament…”
Aquests dies es comencen a relaxar les directrius generals del desconfinament i ja veient a prop les següents fases que ens conduiran a un nou present, impossible que sigui com abans, com és sempre.
Et deixo aquesta reflexió, àudio/vídeo, com si fos un “a reveure” per si estàs ja mirant cap a fora esperant sortir i retornar a la “normalitat” (?).
Unes paraules abans d’acomiadar-nos si ja no tornes.
Seguim avançant i content de tot el que t’aporti!
Abraçada!!
Oriol
🌞🌞🌞
VÍDEO 11. EINES PEL CONFINAMENT. “El Poder: botxí i/o víctima?”. “Tornar a casa”.
Seguim??
Les eines avui venen per parlar d’un dels temes que més mouen aquest món, el “poder,” que va acompanyat també del sexe. Si ho diguéssim simbòlicament, dues energies que neixen per mi del mateix lloc i van conjuntes.
Com nosaltres estem vivint el poder avui és com vam viure’l de petits “veient i gravant” sense poder-hi fer massa res més fins a la pubertat. Com els nostres pares exercien el paper de botxí o víctima entre ells mateixos.
O potser hi havia dos éssers humans que amorosament anaven compartint el viure aprenent conjuntament, a través de flexibilitzar les pròpies dureses gràcies al fet que cadascú aportava la mitja part de responsabilitat en el que els tocava gestionar.
La Vida és aprendre a cada pas, sense caure més de dues vegades amb les mateixes coses si la volem fluir més fàcilment. És quan haurem après amb i de l’experiència, la Saviesa.
Aquesta Saviesa col·lectiva neix quan cadascú descobreix la Seva pròpia, la que la farà Lliure d’aquest passat que subtilment i imperceptiblement, entelava les nostres vides fins ara. L’Amor no fa patir, si patim, només cal atendre el 50% propi per canviar-ho, així funciona, simple així és, ni fàcil ni difícil, simple.
El poder el cedim quan creiem que hi ha alguna cosa a fora que ens pot fer mal, i hi patim, la majoria de vegades sense ni que passi.
La Por principalment, que neix de la reacció al poder, no és res més i simbòlicament com si l’infant que no sabés encara que és Lliure d’aquesta vivència que està vivint perdut dins… mentrestant l’adult fa el millor que sap amb allò que està passant.
Quan un infant té por, un adult l’acull de la millor manera que sap, i una d’aquestes maneres, és també acompanyar l’infant a adonar-se simplement que aquell malson que ha tingut l’ha viscut tan real que “quasi” se l’ha cregut.
Sense entrar a l’emoció de la seva por. Ajudant-lo/la a adonar-se que aquest casco hi ha una visera mental on tots hi projectem la millor de les mirades i que algunes fan por de debò com la seva.
El que l’ajuda més és que la por només ha de protegir, mai immobilitzar. Quan només immobilitza, hi ha una història darrere que cal ser atesa.
No és lliure, mentrestant reaccioni, perquè encara està “enganxat/da” als fets. Recorda els MECs.
I també, no és lliure si no reacciona perquè s’ha acostumat o s’ha immunitzat del dolor, a no voler-ho atendre per exemple dient-se: “el passat , passat està!“. O el que sigui que no li aporti el millor dels tractes.
Feliç si n’extreus profit com a mínim reflexionar amb tu i de tu!
Et proposo una abraçada de les de més de tres segons, sense copets a l’esquena, en silenci … sentint el cos de dalt a baix ben relaxat i present… Gràcies!!
Seguim!!
Oriol
🌞🌞🌞❤️🌳🌳🌳
VÍDEO 10. EINES PEL CONFINAMENT. “L’Amor”. “Tornar a casa”.
I seguim… perquè aquest vídeo parla de l’objectiu principal que t’ofereixo a través dels vídeos, el “Tornar a Casa” que és el lloc on sempre ha estat l’Amor, que tant cerquem fora.
Començo per on per mi s’ha de començar, per un mateix i mateixa com sempre dic. Ja s’està coent fa dies parlar de l’amor que homes i dones compartim de la millor manera però que queda massa lluny la majoria de vegades d’aquest Amor únic que ens uneix a tots i totes.
I queda lluny perquè la majoria encara està lluny de si mateix/a, així de simple.
Aquest Amor s’expressa des d’aquesta mirada Conscient, que no n’exclou cap altre i ens acompanya a viure des d’aquesta coherència i la simplicitat de saber posar límits, sent tan impecable com se sap en cada moment com ja anem comentant.
Un Amor que és equilibri entre dos oposats i que la majoria ens passem tota la Vida buscant-lo a través de múltiples coses.
Només quan som capaços i capaces de viure aquest Amor en nosaltres, que podem començar a Viure realment aquesta vida, on la mateixa Vida ens viu a nosaltres. Amb el millor exemple per mi, que és el vol dels Estornells. Al blog hi ha una entrada que en parlo.
Sí, com més deixies de resistir-te al que et toca viure perquè és simplement és el que et toca viure, així de senzill, més s’aplana el teu dia-dia i més simple és caminar per aquest món.
Només la personalitat que necessita el que sigui, viu des del “desig” i la “por”, i això no és Viure, això se’n pot dir sobreviure, perquè al Viure hi afegim el que vivim cadascú dins, i ho portem a fora. Hi ha més del que toca en aquest Present que no és necessari afegir ni treure res!
L’Amor s’expressa des de dins quan hi ha una ment, una emoció i un cos que estan tranquils, presents però en calma i equilibri. I tot això arriba quan cadascú amb humilitat comença a atendre la seva part de responsabilitat que només li pertany a ell i ella mateixa gràcies al seu auto descobrir-se.
Que aquestes propostes et puguin acompanyar cap a Tu cada dia una mica més, un pas, després l’altre…
Seguim caminant, força i ànims si els necessites!
Abraçada,
Oriol
VÍDEO 9. EINES PEL CONFINAMENT. “Dilluns de Pascua de Resurrecció, 2ª part MEC!”. “Tornar a casa”.
Aprofitem també aquest dia per la força i el simbolisme que té en nosaltres a escala profunda.
Dilluns de Resurrecció, des d’un mateix, explicant els MECs que són les eines més simples per adonar-te si estàs mirant la vida des de l’Ésser humà que Viu conscient el que cada segon se li presenta, sent flexible i no enganxant-se amb res, tant bé com sap a cada moment.
O, l’humà que fa coses sense posar consciència perquè les fa o s’hi altera, perquè té encara els fils de l’inconscient que el connecten a tot allò après a la infància que fa que l’adult es trobi les mateixes vivències que hi posa resistència. “Sobreviu” perquè afegeix la interpretació de la seva ment damunt el món.
Posar consciència des d’aquesta presència ens ajuda a identificar si estem mirant la pantalla del que la ment i els pensaments ens diuen. Mentrestant vivim el món banyant-lo d’emocions i amb el vehicle que és el cos de la millor manera que pot.
Adonar-se de la “pantalla del casco” fa que en siguis conscient que hi estàs, és el més important per sortir-ne. El segon pas és ben simple, cadascú tria si vol estar-s’hi més o no. I si no es pot triar, a cercar el com és que no es pot triar i quina part, quin 50% hi poso. Canviant el meu, canvia tot el demès.
Al vídeo t’ho explico tot amb més paraules.
Del que recullis, observa si t’agrada o no per així a la pròxima sembraràs diferent… i cada vegada seràs una mica més sàvia i savi, vivint la vida amb molta més calma i alegria interna que revertirà les qui et rodegen i al món, clar!!
Desitjo que pugui ser clar, perquè és molt simple, molt de veritat, però ningú ha dit fàcil ni difícil tampoc!! Simplement cal practicar, tenir paciència i confiar, perquè aquell qui sembra, sempre recull, sempre!
Sens dubte, el Cel és aquí a la Terra quan deixem d’identificar-nos amb els pensaments i les emocions.
Abraçada i seguim!
Oriol