Abans de res…

Hola que tal?

Com has arribat per aquí? Creus que les coses passen perquè ?

Creus que hi ha alguna cosa que mogui els fils damunt nostre?

El camí que has fet fins ara, quan llegeixes aquestes paraules, és el mateix que el que a mi m’ha tocat per escriure les ratlles que llegiràs, avui. Venim de diferents llocs i vides, però ara estem de costat! Bo oi? Casual??

Visca la tecnologia que permet altres formes d’arribar a l’altre. Ara amb tu! Un moment present únic amb si sol!! Únic! Com tu.

El present que s’obre mentrestant em llegeixes és un present que exclou tot el demès, com cada present.
Aquí parlem del que hi ha més enllà del pensament i també del pensament.

En el fons, podríem ben bé dir que l’avui que tens en el teu moment actual, és la re-actualització del que ens va passar ahir, a la infantesa. Així que cadascuna de les experiències que aquell bon infant no va saber gestionar pel que fos, avui, si avui, l’adult se les troba una altra vegada!
La directora que avui abaixa el cap i es queda bloquejada davant persones que mostren agressivitat amb bones o males paraules, no està fent res més que re-actualitzar la nena que veia al pare no mostrant bon-tracte a la mare.

Així de senzill, lògic, des d’aquesta mirada. Parlarem de com podem adonar-nos-en i veure que els pensaments en el fons només són el fum de totes aquestes històries com la de la directora. Més enllà dels pensaments hi ha l’Ara.

Parlarem de com a mesura que el discurs mental va abaixant el volum, dins i fora nostre va obrint-se una nova mirada. Els sentits no enganyen, i el temps és Ara, i és aquí. Tot el demès és dins el casc de la moto que tots portem damunt el cap, mirant la Vida a través d’una pantalla plena de coses escrites per recordar del passat i per fugir cap a un futur.
Aquí parlarem de la Vida, amb la mirada tan clara com puguem, també en podem dir Consciència; i de psicologia, d’allò mental que discorre sense aturada dins el nostre cap produït per unes causes. Tot fum porta un foc, sempre.

Aquí parlarem del vol dels estornells, el vol que podem viure com a éssers humans que som, sincronitzats a la perfecció amb el present…

Bé doncs, content de trobar-te i feliç si et ressonen les paraules, dins teu són ja.

Ah si, la meva resposta a si alguna cosa mou els fils!

No hi ha més fils que els que portem dins el cap.

Content de compartir aquesta estona amb tu bonic o bonica. Abraçada!

(10) comentaris

  1. Hola Oriol!
    Moltes gràcies per deixar-nos caminar amb tu! ULTREIA!

  2. Bon dia Oriol!
    Em sembla una molt bona idea aquest bloc que has creat! m’agrada aprendre de tu i de les teves reflexions. Així que intentaré tenir una mica més de contacte a través de les teves publicacions!!
    Una abraçada molt forta d’una banyolina!

  3. Bona nit!
    Em sembla perfecte això que fas.
    Sempre he admirat aquesta força teva, aquest saber fer front a cadascuna de les circumstàncies de la vida. A saber parar els peus amb un somriure. Sé perfectament el que t’ha costat arribar fins aquí. La muntanya de “porqueria” que t’has tret del damunt…..M’agradaria arribar a ser una mica com tu, però no sé si sabria treure’m la motxilla que duc a sobre.
    Vinga. Ànims amb aquest nou projecte (ja els pots abastar tots??????)
    Una abraçada ben forta
    (seguirem en contacte)

    • Hei company de caminada… gràcies per les paraules… quantes estones i buidades de “porqueria”, com dius, hem compartit…

      Ep, jo la motxilla la duc posada, malament el dia que me n’oblidi, ara bé, quan de pes que n’ha sortit, ja no em fa abaixar el cap i puc, quan cal, recordar tot allò que he sigut perquè gràcies a això sóc el d’ara. Ah, i no t’ho perdis, quan ho he sabut, he trobat el temps necessari per fer allò que calia…

      Una abraçada des i pel cor!

      • Hola Oriol.
        Gràcies per ajudar a tanta gent a buidar la moxila un tram del camí sentía que me la duien.
        En sapos alguna cosa?

        Petonet
        Mercè

  4. com t’he dit abans ajudes a fer miracles!!

  5. Oriolet! gracies per ser com ets i gracies a ki sigui que ha fet k els nostres camins es trobesin un cop mes en les nostres vide llargues,… llarguissimes!!
    ets una persona molt espercial. un peto

Deixa una resposta

Els camps obligatoris estan mercats *