Avui, ara, aquí, 48 anys.

 

A un quart d’una d’avui, he fet exactament quaranta-vuit anys.
48 anys d’obrir els ulls cada matí, i feliç avui de poder dir el 90% dels dies, GRÀCIES, GRÀCIES i GRÀCIES!!

Cel obert, compartint el vol

Et comparteixo uns pensaments com a cant que entono aquest dia on celebro que vaig néixer, ja acompanyat per un ésser molt preciós, la meva germana bessona. Aprendre a estar sol va ser una de les proves més profundes, ja que des de la concepció estava al costat d’ella.

Aquí també celebro el nostre aniversari Maria Mercè, perquè amb la teva companyia m’has ensenyat a relacionar-me amb la feminitat des del cor net i tan bé com he sabut, mentrestant anava fent camí cap a mi.

Bona llegida tu que llegeixes, parlo de mi, sabent que també sóc tu.


Feliç sóc de viure’m cada dia més fresc i amb la ment més clara. 


Feliç sóc cada dia de poder veure’t sense haver d’afegir res en la meva mirada.

Feliç sóc sabent que els problemes ja només són aprenentatges!

Feliç sóc quan  que cada segon és l’únic que puc Viure realment amb els cinc sentits. Viure un segon, i després un altre. Molt més fàcil i menys pes a les espatlles.

Feliç sóc del viure tan conscient com puc.

Feliç sóc de reconeixa‘m en tu, en tot allò que abans rebutjava i ara ja és abraçada.

Feliç sóc en tenir els peus ben endins a terra, d’un roure immens que obre les branques a cada estació que passa.

Feliç sóc de mirar-me al mirall i que cap part de mi vulgui apartar la mirada.

Feliç sóc d’acceptar tots els dons que han vingut sense demanar-los.

Feliç sóc també de gaudir i omplir-me dels teus.

Feliç sóc de viure’m i experimentar-me des de la meva masculinitat més amorosa, acceptant el foc calmat d’una primavera que sempre ha estat dins i que ara brolla cap a fora i s’expressa.

Feliç sóc de veure’m en totes les cicatrius que són la signatura i la font de la saviesa. De tot allò que no era harmònic en mi.

Feliç sóc de no haver girat la cara a la por i el desig, a no escapar-me de la meva pròpia ombra. Quan l’he pogut abraçar, darrere no hi he trobat res més que llum, de la mateixa Llum.

Feliç del Goig de Viure, des de la Pau i saber-me Lliure per decidir.

Feliç sóc sent tot i res, el buscador, el jardiner, l’entrenador, l’amic, l’amant, l’emprenedor, el poeta, el somiador, l’adult, el ballarí, el cantant, l’aprenent, el mestre, el servidor, l’infant i l’adolescent fusionats en l’home.

Feliç de veure cada dia més el blanc i el negre solament pel que són, colors.

Feliç sóc de Sentir ser part del bosc quan hi camino.

Feliç de saber que només depèn de mi els fruits que demà em trobaré.

Feliç de compartir amb tu aquesta porció de Camí.

Feliç de viure que l’infern i el cel que em creia només era creure.

Feliç d’experimentar més i més que Viure vol dir viure sense creure.


Seguim, seguim que el caminar és l’objectiu!! Una abraçada i feliç de compartir aquest dia amb tu.

22. març 2018 per Oriol Tarrago Costa
Deixar un comentari

Deixa una resposta

Els camps obligatoris estan mercats *